- Era previsible que en Marc no fos regidor. Hi ha encara un ampli desconeixement i ens ha faltat temps de campanya electoral directa; ja que hem generat molta simpatia i interès allà on fèiem propaganda. Hem usat molt temps de participació política, que cal, perquè és bàsic pel model que havíem presentat, però no comporta (encara) gaires vots. Des del poc engrescament de les eleccions primàries per elegir des del primer al darrer candidat d'una llista unitària independentista local (encara que fos Fira de l'Aixada es podia votar abans i en tot cas poca gent estava assabentada) que ja alguns/es oloràvem que no seríem la sorpresa però calia intentar aconseguir més vots que l'impresentable (sempre he opinat així) llindar de vot per a eleccions municipals, proporcionalment antidemocràtic. El resultat no ha estat una vergonya, és digne, i tampoc és clarament un èxit.
- No obstant això calia presentar una alternativa als diferents governs locals. La situació social, política i econòmica (tan demogràfica com laboral) és d'escàndol i no dic que en tinguin tota la responsabilitat els consistoris locals però no es té gens clara la gravetat i urgència de la falta d'oportunitats, l'envelliment poblacional, etc. Tan possible era la sociovergència (el mateix alcalde en funcions ho acceptava com una possibilitat), que aturés el procés independentista, tan com passaria amb un retorn a un govern tripartit (o ERC-PSC que el mateix Aloy no va descartar), i també era previsible una repetició del govern processista JxCat-ERC (amb suport dels socialistes, com han anat fent aquests darrers anys).
- I sobretot calia tenir presència mediàtica, disponibilitat de gestió pública i arremangar-nos i esforçar-nos en aquest fangar que és la política institucional i representativa; perquè hi ha un espai polític per construir més enllà de la CUP-CC (que no hem de combatre -no ho hem fet, ja que sobretot no hem de competir pel vot "radical", no és la idea i els cupaires tenen un procés de refundació futur que esperem que acabi amb maduresa d'un projecte polític molt ben construït però que té un autèntic sostre de vidre electoral). En tot cas, hi comptem amb ells i elles per iniciar un veritable procés d'independència de la Generalitat de Catalunya de les urpes de l'Estat espanyol.
- També està clar que com bé diu la cap de llista de Fem Manresa (CUP i altres) Roser Alegre la majoria social manresana que ha votat, considera que les coses van prou bé, que s'ha governat força correctament i que la situació general és prou bona. Sincerament, continuo discrepant d'aquesta perspectiva faltada com a mínim de dades ... o bé d'una alternativa sòlida? No, hi havia moltes paperetes per escollir, algunes llistes amb marca nacional, altres en construcció; la gent no ha fet vot nul o blanc; ha votat als de sempre: JxCat-CDC, ERC-ex socialistes i PSC-PSOE.
- Molta gent diu: i ara què? No obtenir regidor/s/es no comportarà un fre en el nostre activisme social i polític. Evidentment hi ha gent que ha deixat molts diners i hores lliures, gratis, i nervis, i necessiten un temps llarg de descans; però en general la majoria, també els recentment activats en política electoral com jo, continuarem amb el projecte polític. I alhora, en la lluita contra el desastre de les carreteres, impulsant la formació en acció no violenta i en totes aquelles ONGs en que ja hi érem; amb el poc temps que disposàvem. Caldrà però fer un pensament: quina serà la prioritat personal activista? Pregunta: L'activisme social -del que venim forces, o l'activisme polític que espera eleccions a la tardor?
Alguns i algunes militants d'altres partits sobiranistes ens diuen que "dividim l'independentisme", "que no som útils" i que "som el quart espai". A tot arreu on ens hem presentat electoralment. Actitud habitual de qui vol marginar a un company/a i es creu, parlant en figurat, amo del pati. Em sap greu recordar-los que la gent vota el que li dona la gana i que s'ha de respectar (com fem nosaltres, clar). Recordem la inutilitat política del govern efectiu/vament autonomista.
Això de no som útils, som un nou partit més o que dividim el vot és fals. Primerament perquè sorgim per agrupar tots els independentistes en una llista unitària electoral conjunta municipal/ista per guanyar les alcaldies i per multiplicar la representació de cada vot independentista. A la majoria de llocs, CUP, ERC i JxCat (i ho vam respectar) ens diuen que no, que per separat (ells doncs, no divideixen l'independentisme, el pluralitzen). Però el dret a presentar-nos és per a tots i ha servit per demostrar que hi pot haver unitat electoral, estratègica i d'acció política en una llista transversal i plural, sense necessitat de presentar diferents forces com fa ERC i JxCat per després governar junts.
Després perquè molt sovint ho diu gent d'ERC, que precisament ha decidit (i cal respectar-ho) no buscar la unitat electoral (l'estratègica i/o d'acció fa anys que l'esperem ...). O gent de JxCat que davant una proposta unitària de l'ANC com aquesta, va dir-nos que no hi participaria. O la CUP, que parla d'unitat popular, però té molts murs ideològics, partidistes i organitzatius/associatius per construir-la.
A part; hem aportat nous vots a l'independentisme electoral. Hem eixamplat la base, com diuen ells per excusar el seu posicionament afeblit. Si ho compareu amb anteriors eleccions, que era un dels objectius electorals que ens vam fixar està clar. No hem reduït cap vot que va aconseguir en les anteriors eleccions locals JxCat, ERC i CUP. I el que em sembla cabdal: cada vot que no ha anat a aquestes formacions, serveix per no legitimar el seu rendicionisme polític (fill del processisme parlamentari) i per iniciar un plantejament independentista unilateral nou.
60.000 vots, 1 alcaldia, 55 regidors (entre gent que es presentava oficialment amb la marca nacional i d'altres que sota el paraigües contaran en organismes comarcals com a vots comuns i que se senten part política del projecte innovador). No és flor d'estiu. Aneu-vos acostumant, amics i amigues de la partitocràcia catalana. S'ha acabat el bròquil. El monopoli del bipartidisme post-processista ERC-JxCat que xucla tot el debat públic, social i mediàtic, sí divideix el país per carnets de partit i no condueix a la República anhelada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada