diumenge, 5 de novembre del 2017

I ara què?






POSICIONAMENT DE CONSTITUENTS PER LA RUPTURA DAVANT LA SITUACIÓ ACTUAL


CxR vam preveure un escenari on la República seria proclamada obrint-se tanmateix un període de doble poder amb confrontació entre legalitats (o entre legalitat i legitimitat). Davant la constatació de manca d'estructures d'estat, nosaltres pensàvem que la defensa de la república a partir de la mobilització permanent demostraria que l'Estat espanyol no te control real del territori i es forçaria una sortida negociada. Creiem que els fets han confirmat en part aquest escenari:

1-La República catalana ha estat proclamada i l'article 155 ha estat aplicat en frau de llei, deixant una única legitimitat, la del govern i parlament provisional de la República. Només el president de Catalunya pot dissoldre el Parlament i convocar eleccions que haurien de ser constituents. Les del dia 21-D són il·legals i il·legítimes.

2-El govern de la Generalitat ha optat per un altre escenari diferent al xoc obert. Aquest altre escenari implica resistència pacífica però evitant la lluita als carrers i el xoc pel control polític de les principals institucions, si bé es reconeix a sí mateix com l'únic govern legítim. La presentació de candidatures independentistes a les eleccions del 21D sembla apuntar a la recerca d'una validació de la república a través d'un recompte de forces on hi participi el bloc del NO i que pugui ser “homologat” a nivell internacional.

3-Les querelles, detencions, ofec econòmic, etc., dificulten pràcticament de manera absoluta el funcionament normal de l'administració republicana. La manca de control del govern legítim sobre l'administració no implica que l'Estat espanyol controli el territori. La majoria social continua del costat del partidaris de la República que, a més a més, tenim del nostre costat la majoria d'ajuntaments, diputacions i bona part del funcionariat (Educació, TV3, bombers, etcètera...).

La reacció desmesurada i desproporcionada del Govern espanyol amb la connivència dels seus lacais del PSOE-PSC i Ciudadanos, ha interpretar-se més aviat com a un signe de ràbia i debilitat davant la cohesió i la força demostrada pel bloc sobiranista. L’Estat espanyol es troba davant la necessitat d’estabilitat política per una qüestió econòmica bàsica: van reformar la Constitució per donar garanties els creditors del pagament del deute. La inestabilitat pot provocar un increment d’aquest deute, ja de per si impagable, i els principals països europeus (amb França i Alemanya al capdavant) també necessiten estabilitat per garantir que els seus bancs puguin cobrar i evitar un rescat d’un estat de la dimensió d’Espanya. L’Estat espanyol volia “restablir la normalitat” arrasant la resistència de Catalunya amb un 155 de 6 mesos. Europa ha volgut provar-ho amb noves eleccions i ha “obligat” a Espanya a aquesta opció. En ambdós casos, l'escenari ideal per a ells és minar la determinació del poble de Catalunya i l'abandonament de l’autodeterminació.

Per nosaltres l'única opció és que s’allargui la inestabilitat fins a forçar una solució bilateral pactada. És fonamental evitar la normalització de la repressió, que el problema català es mantingui a les portades de tot el món i també de cara a la població catalana mantenir "la tensió”.


Davant d'aquesta situació i amb l'objectiu d'assolir plenament la llibertat, considerem necessari:

1-Preservar l’esperit, la força i la unitat estratègica de les forces independentistes i sobiranistes aconseguides aquests anys, i visibilitzades en el referèndum de l'1 d'octubre.

2-Reconvertir les eleccions il·legals i il·legítimes del 21D en unes eleccions de ratificació de l'1-O, de defensa de la República i de la llibertat dels presos polítics. En aquest sentit nosaltres apostem per una llista transversal, liderada per la societat civil (ANC i Òmnium, però també CD-R, Units per la República, Escoles Obertes, etcètera), però amb el suport de TOTS els partits polítics sobiranistes. L'objectiu ha de ser guanyar amb més del 50% de vots i consolidar la República, ara sí, amb totes les garanties. De les eleccions no ha de sortir un nou govern sinó el bloqueig del Parlament i impedir que en 3 mesos es pugui escollir un nou President de la Generalitat.

3-Recolzar en tot moment el govern legítim (a l'exili o aquí) perquè pugui actuar i visibilitzar el xoc de legalitats i legitimitats durant aquest període « pre-electoral ».

4-Obertura ja del procés constituent popular que ha de servir per ampliar la majoria independentista de cara a guanyar clarament el plebiscit del 21-D.

5-Incrementar la coordinació de les forces partidàries de la república de forma absolutament transversal (partits, moviments socials, AMI-ACM, pagesia, bombers, estudiants,...) amb l'objectiu d'organitzar la resistència i de fer front a la repressió. Una aturada de país o una vaga general son eines potentíssimes però difícils d'organitzar fora de l'àmbit reactiu i amb els sindicats burocratitzats com CC.OO i UGT instal·lats en l'equidistància. Treballant la unitat i la transversalitat estarem tanmateix creant les condicions que ens permetin optar per aquesta opció i per una mobilització constant que impedeixi normalitzat o donar una imatge de falsa pau social fruit del cop d'estat contra les institucions legítimes de Catalunya.

6-Els ajuntaments sobiranistes són la demostració palpable de la manca de control del Govern espanyol sobre el territori i han de continuar jugant un paper fonamental en aquest període de transició. Hem de lluitar per trencar tots aquells pactes locals que permeten que governin forces reaccionaries partidàries del 155 : PSC-PSOE, PP i Ciudadanos. També s'ha d'evitar als pobles i ciutats la normalització de l'ocupació del país i la usurpació violenta del poder. Amb milers de policies estrangers, presos polítics i innocents encausats no pot haver ni normalitat ni pau social. 

Comissió de Comunicació de CxR, a Barcelona a 5 de novembre de 2017


divendres, 3 de novembre del 2017

La partida ràpida de la CUP, un text de Harry Haller





Hi ha moltes menes d’escacs.
Tots hem vist el posat saberut dels jugadors a les pel·lícules que exemplifiquen la partida lenta, la partida intemporal fins i tot; però també hi ha altres maneres d’afrontar el joc.

Per exemple, ¿com ha utilitzat la CUP la metàfora dels escacs per transmetre la concepció “antiprocessista” del que hauria d’ésser el procés d’autodeterminació de Catalunya?




 

El vídeo no mostra la partida canònica lenta sinó un altre tipus de partida, la ràpida a cinq minuts per jugador. En les quals, a part d’intentar donar escac mat en menys de cinc minuts, s’ha d’estar concentrat per no perdre la partida per temps, fet que en el rellotge ad hoc es visualitza amb la bandereta vermella que cau en la seva vertical en el segon abans de les 12. 
En aquest cas, el jugador amb la bandereta al seu lloc li pot reclamar el punt sencer a l’adversari que té la bandereta caiguda, és a dir, que ha esgotat el seu temps.

Certament el vertigen del 21D, i ara amb l’afegit dels empresonaments, ens rememora una ràpida d’escacs: no hi ha gaire temps per pensar, sols per jugar i prémer el rellotge perquè corri el temps del rival.

I en aquest sentit no deix de cridar l’atenció que Mariano Rajoy hagi decidit plantejar aquest tipus de partida.

Recordem que el 21 d’octubre PSOE i Ciudadanos deien que Rajoy els hi havia comunicat que volia fer les eleccions el 28 de gener. Però dies després Soraya deixà anar que es podrien convocar eleccions quan la situació política a Catalunya estigués “normalitzada”. 
Aleshores, quin sentit té ara convocar eleccions pel 21 de desembre?

Anem al 10 d’octubre, quan Carles Puigdemont invocà les paraules del president del Consell d’Europa, Donald Tusk, per no fer llavors una declaració d’independència “que fes el diàleg impossible”. 
I el mateix 27 d’octubre, entre la proclamació de la República i la convocatòria d’eleccions per part de Rajoy, Tusk torna a fer una piulada demanant al govern espanyol afavorir “la força dels arguments i no els arguments de la força”.

Però tot això tampoc explica la pressa de la convocatòria pel 21D. 
De fet Mariano Rajoy tenia una oportunitat d’or d’imposar un 155 a foc lent, però potser es va precipitar en la seva decisió en no valorar que l’estratègia escollida pel Govern de la Generalitat seria la “pacifista” i no la de  l’atrinxerament i la resistència activa.
 

I en un context de 155 a partida lenta, certament les contradiccions entre el PDeCAT, ERC i la CUP-Crida Constituent haguessin pogut fer saltar pels aires la unitat independentista.
¿És una errada, doncs, haver proposat la partida ràpida a les forces independentistes pel 21D, calculant que no hi són a temps de reorganitzar-se?
 

Podria ser una decisió de Rajoy fruit del pànic: el de no saber com guanyar al moviment independentista en el camp obert de les urnes.

Així, ¿perquè no intentar aprofitar la presumpta oportunitat per guanyar unes eleccions als independentistes amb l'ajut equidistant dels comuns i del "155" a Podem, per tal d'imposar la reforma de la Constitució espanyola en lloc del referèndum d'autodeterminació?

Sens dubte es tracta d’una jugada arriscada i que, entre d’altres, penja del fil de l’Assemblea Nacional Extraordinària de la CUP del 12 de novembre de Barcelona.

I potser la CUP-CC ja no es pot permetre ara davant l'envit del 155 un altre 1515 a 1515 com el de l'assemblea de Sabadell, en l'empat a vots per investir Artur Mas, del 27 de desembre del 2015.
 

Per que ¿no hi ha el risc que l'assemblea d'aquest 12 de novembre pugui donar llum verda, per exemple, a una candidatura de la CUP-CC alligada amb una candidatura del bloc sobiranista que reconeix la República catalana?

Una candidatura de l’esquerra rupturista que ajuntés persones com David Fernández, Teresa Forcades, Albano-Dante Fachin, Joan Giner,  sens dubte seria el millor antídot pel bloc sobiranista reformista de Xavier Domènech, Ada Colau i Pablo Iglesias.

Un error, doncs, reptar la CUP a partida ràpida?
 

Si hem de fer cas del fotograma amb el rellotge veurem que les dues banderetes vermelles estan caigudes, és a dir, no pot guanyar ni l’un ni l’altre jugador. Això significa una situació de bloqueig: majoria absoluta independentista en escons però no en vots.

En tot cas, les banderetes ja estan aixecades i la resposta no és llunyana. 


Versió reduïdhttp://unilateral.cat/2017/11/05/els-escacs-rapids-de-la-cup/a d'aquest article a l'Unilateral