dilluns, 17 de juny de 2019

Comunicat de CxR sobre el pacte municipal de Barcelona en Comú



Constituents per la Ruptura (CxR) vol mostrar el seu total rebuig al pacte de Barcelona en Comú amb els partits del 155, PSC i el grup de Manuel Valls.
Molts ciutadans d’esquerra de Barcelona havien considerat la formació de l’Ada Colau com un actor polític dins de l’esquerra transformadora o inclús rupturista. Des de CxR volem manifestar que aquest “tot s’hi val” és impropi d’una força que es declari rupturista i realment d’esquerres.
Un cop materialitzat el viratge a la dreta d’aquesta formació, que ha tranquil·litzat les elits de Barcelona representades pels partits del 155, Barcelona en Comú se situa objectivament al costat dels partidaris del Règim del 78.
Aquest viratge obliga a les forces rupturistes i anticapitalistes que lluitem contra el Règim del 78 a fer una crida als votants d’aquest espai que vulguin realment treballar per polítiques transformadores a sumar-se a la lluita per la República catalana. Només des de principis sòlids d'esquerra i anticapitalistes, i des de la radicalitat democràtica, podrem construir alternatives per a les classes populars de Barcelona i de Catalunya.
Barcelona a 17 de juny de 2019

dissabte, 15 de juny de 2019

L’Estat no és neutral,un text de Xavier Allué

L’Estat no és neutral potser per què no està dissenyat per a ser-ho. Els estats en general i l'Estat espanyol en concret. Ens referim a l'Estat com a ens, com organització política. Hi ha altres àmbits on l'Estat té un significat tan material com els estats de la matèria, a la Física, o els estats civils a la societat. Representa la forma de ser o de romandre i mantenir-se, tot i que la permanència dels estats físics, civils o polítics no està garantida: es pot canviar d’estat. Fins i tot els físics han hagut de definir un estat que no canviï com "estat estable" (steady state) pels components electrònics. L'estabilitat dels estats físics, socials o polítics acaba sent una convenció.
Probablement aquesta realitat és la determinant de què l'estat no sigui tampoc neutral. Ens ho explica Jordi Graupera en la seva tesi doctoral (ell sí que ha escrit una de veritat) amb el títol "Metaphysics of State Neutrality. A critique of liberalism", quan parla de l'estat ens polític. Ja li vam dir que s'equivocaba presentant-se a unes eleccions. La política és un femer que deixa poc lloc a la filosofia. Havent llegit àmpliament, com cita, a Habermass, segur que no va preveure que els fiscals del Tribunal Suprem ho farien servir per intentar explicar una teoria del cop d'estat que s'aparta de les de Leon Trotsky o Curzio Malaparte d'ara fa 80 anys. Digressions filosòfiques a l'informe de l'acusació d'un judici penal tenen una ressonància buida. Com un crit dins d'un cossi. En comptes de llegir a Kelsen podien haver llegit a Bàrtolo de Sassoferrato.
Ni els fiscals ni l'advocacia de l'estat són neutrals per disseny. No podem esperar que el Tribunal Suprem, un dels pilars de l'estat tampoc ho sigui.
Laura Borràs ens ha explicat que el rei, la màxima representació de l'Estat, tampoc és neutral. Ja va prendre part el 3 d'octubre de 2017 després de les pallisses. I va prendre part demanant i, fins i tot, exigint a les empreses que marxessin de Catalunya, d'alguna forma reconeixent que no era el rei de tots.
Si l'Estat no és neutral, en cas de conflicte amb alguns dels seus poders, evidentment l'Estat vindrà en contra teva. Amb porres, amb denúncies, amb confinaments, presons o alguna forma de repressió. És igual el que diguin les lleis. L'estat es pot permetre d'interpretar-les a la seva conveniència, entre altres coses perquè les lleis són seves.
Veurem que, molt probablement, les defenses del judici contra Catalunya podran argumentar i fins i tot "guanyar" el judici davant l'absència de proves i les contradiccions dels testimonis. Però perdran la sentència.
A les hores serà el nostre torn de decidir i actuar en resposta a un Estat que no ens vol.

Xavier Allué és metge i antropòleg. Republicà, militant independentista i simpatitzant de Constituents per la Ruptura. Escriu a diaris locals a Tarragona i manté un parell de blogs.

dissabte, 8 de juny de 2019

ANÀLISI CxR DELS RESULTATS ELECTORALS A CATALUNYA: 2017-2019


Ens cenyim estrictament a l'anàlisi dels resultats electorals a Catalunya del proppassat 26M sense fer valoracions, per tant, del 'deixar-se estimar' de Colau per les forces del 155 o dels problemes que pateixen Puigdemont i Comín per recollir la seva acreditació al Parlament europeu, encara que no ens estarem de dir que plou sobre mullat.

En termes generals podem afirmar que les forces republicanes independentistes han guanyat totes les eleccions dels últims anys i molt en particular les celebrades a partir de l’any 2017, a excepció de les del Congreso de los Diputados. 



Des del punt de vista de l’independentisme, totes les eleccions haurien de ser considerades com a camp de batalla contra las forces del Règim del 78, que no són altres que les del 155. Tanmateix veiem una manca evident de consciència de l’electorat republicà a partir de les eleccions de 2017. La participació ha baixat considerablement a les darreres eleccions (europees i municipals), la qual cosa indica una manca evident d’incomprensió de la situació actual per part del nostre electorat. Que la tendència sigui general i inclogui una desmobilització bastant simètrica del vot unionista no representa cap consol ja que la repressió només afecta a una part i no s’ha reduït en cap moment.






2017: A les eleccions al Parlament de Catalunya, amb una excepcional participació a totes les províncies, l’independentisme guanya a tot arreu a excepció de BCN on obté el 44% contra el 46% unionista (dos punts menys pels partidaris de la República). A Lleida i Girona amb gairebé 2/3 dels vots i a Tarragona fregant el 50%.
2019: A les eleccions al Congreso de los Diputados, amb una participació alta però de menys de 4 punts respecte a les catalanes, l’independentisme perd i baixa al 39,40% perquè es veu afectat per l’abstenció d’una part del vot republicà (els més fidels a la tradició cupaire d’ignorar aquestes eleccions) i del transvasament de vots indepes als Comuns (que doblen resultats) ja que es pot veure com el vot als partits del 155 (VOX inclòs) resta pràcticament igual (al voltant del 43%). Aquesta incidència del vot morat és produeix a tot arreu, reduint el vot indepe al voltant del 8%, en particular a BCN on el vot independentista cau a menys del 36%.
2019: A les eleccions al Parlament europeu, amb una gran abstenció, l’independentisme guanya àmpliament degut a una més gran mobilització del vot republicà. Només cal veure els resultats en relació a les anteriors al Congreso de los Diputados: l’independentisme puja 10 punts (i baixa 300.000 vots respecte a les catalanes) i els del 155 baixen més de 5 punts (i baixa més de 600.000 vots respecte al seu sostre de les catalanes).
2019: A les eleccions municipals és difícil fer un anàlisi en clau de país ja que molta gent vota en altres claus de tipus local. En el global i amb una participació similar a les europees, l’independentisme ha mantingut el 45% del vot que ja va obtenir en 2015, superant el 38% del 2011. Els del155 mantenen el mateix percentatge que en 2015, el 33% però amb un transvasament de vot important cap al PSC que li permet recuperar alcaldies importants amb majoria absoluta. En regidors, el republicanisme passa de 6089 a 6240 i l’unionisme baixa de 1668 a 1623 (reducció mínima). A les grans, en particular a l’àrea metropolitana l’unionisme avança amb força de la mà del PSC que recupera votants dels comuns. L’independentisme augmenta però aconsegueix un transvasament més pobre dels Comuns. 


 
CONCLUSIONS (Provisionals)
1-L’independentisme no aconsegueix mobilitzar tot el seu electorat a totes i cadascuna de les eleccions (l’unionisme tampoc). Això fa que es trenqui amb la idea errònia de que els partidaris de la República catalana hem guanyat totes les eleccions. Les eleccions al Congreso de los Diputados es perden per una manca de fidelitat d’una part de l’electorat que opta per votar els Comuns o per abstenir-se. El fet de que guanyi ERC a les espanyoles(15) i que sumi amb JxCat el millor resultat independentista (22 contra 19 dels partits del 155) és un miratge provocat per la divisió del vot unionista i la pèrdua de representació en alguna circumscripció (un del PP a Tarragona) compensada per l’increment de dos diputats per Barcelona (de 13 a 15). L’augment de les candidatures indepes és directament proporcional a la reducció dels Comuns: 5 diputats. La suma de Comuns i independentistes (sobiranistes) resta igual (29) amb la diferència de que es jugava un diputat més (de 47 a 48) i se l’emporta l’unionisme que passa de 18 a 19.
2-Les Eleccions europees han recuperat una part del vot del 21D i arriba gairebé al 50%, però amb una participació baixa. La tendència a sobredimensionar les victòries parcials oculta la baixa mobilització independentista en una situació de màxima repressió de l’Estat.
3-Les Eleccions municipals mostren un avanç destacat en alguns municipis importants com Lleida o Tarragona però els partits del 155 es consoliden i inclús augmenten recolzament de la mà del PSC a l’àrea metropolitana (efecte Sánchez). Haurem d’esperar a la configuració dels ajuntaments per a anàlisis més profunds.
4-L’aposta de CxR per Primàries a les municipals no ha donat els fruits esperats per culpa del vot útil (a ERC) igual que al Congreso de los Diputados li va passar a Front Republicà.
5-Les candidatures alternatives, en particular les de la CUP, han patit un retrocés allà, sobretot, on avança ERC (vot útil novament). La CUP no ha entès res quan diu: la gent ha escollit el “no canvi”. El problema és que aquestes candidatures no són vistes com opcions de govern o com plataformes per guanyar els partits del 155 i no es veu una autocrítica, més aviat un dit acusador vers la gent.
6-L’independentisme no està avançant amb prou força a l’àrea metropolitana que és on es concentra el 42% de la població. El repte de superar el 50% dels vots a favor de la República catalana ha de passar per augmentar aquí els suports a partir del vot orientat actualment vers els Comuns o Podem.
7-L’objectiu per a les properes eleccions, que seran al Parlament de Catalunya haurien de ser dos:
A-Recuperar el nivell de mobilització de 2017.
B-Reestructurar l’espai rupturista: l’actual CUP podria estar entrant en una decadència irreversible com ho demostra la seva davallada tant el 21D com ara a les municipals, i molt en particular a l’àrea de BCN on el sectarisme és més gran.


dissabte, 1 de juny de 2019

Comunicat de CxR respecte la convocatòria del 2 de juliol a Estrasburg


Constituents per la Ruptura (CxR), com a entitat adherida al Consell per la República, també hi serà el dia 2 de juliol en la mobilització davant de la seu del Parlament Europeu a Estrasburg.
Volem afegir-nos a aquesta crida del Consell per la República, en la defensa dels drets polítics i civils, contra la repressió que practica l’Estat espanyol i a favor de la mobilització permanent per la República catalana.
Fem costat al Consell per la República per tal que l’Estat espanyol alliberi els presos polítics i que el Parlament Europeu no permeti l’exclusió dels 3 eurodiputats catalans, que a més comporta una vulneració flagrant del dret de representació política.
El passat 26 de maig els catalans escolliren per primera vegada des del 1O els nostres representants al Parlament europeu. I, ara, no podem permetre que la degradació democràtica de l’Estat espanyol contamini Europa.
A més, respecte el dia a dia del país, valorem que hi ha una manca de reacció ràpida davant cada atac repressiu i sobretot una falta d’unitat d'acció independentista, tan anhelada pel poble català en lluita.
Fem extensiva la nostra solidaritat, no només als presos, exiliats i represaliats que la majoria dels catalans coneixen, sinó també als estudiants jutjats per reclamar una rebaixa de les taxes universitàries, als companys del CDR denunciats per la Generalitat per una protesta davant del Parlament a favor de la investidura de Puigdemont, i a tants i tants d’altres exemples de la deriva antidemocràtica que s’està vivint darrerament.


Barcelona, a 1 de juny de 2019

dijous, 30 de maig de 2019

Valoració personal de les eleccions municipals i de Primàries Manresa, un text de Joan Gil


- Era previsible que en Marc no fos regidor. Hi ha encara un ampli desconeixement i ens ha faltat temps de campanya electoral directa; ja que hem generat molta simpatia i interès allà on fèiem propaganda. Hem usat molt temps de participació política, que cal, perquè és bàsic pel model que havíem presentat, però no comporta (encara) gaires vots. Des del poc engrescament de les eleccions primàries per elegir des del primer al darrer candidat d'una llista unitària independentista local (encara que fos Fira de l'Aixada es podia votar abans i en tot cas poca gent estava assabentada) que ja alguns/es oloràvem que no seríem la sorpresa però calia intentar aconseguir més vots que l'impresentable (sempre he opinat així) llindar de vot per a eleccions municipals, proporcionalment antidemocràtic. El resultat no ha estat una vergonya, és digne, i tampoc és clarament un èxit.

- No obstant això calia presentar una alternativa als diferents governs locals. La situació social, política i econòmica (tan demogràfica com laboral) és d'escàndol i no dic que en tinguin tota la responsabilitat els consistoris locals però no es té gens clara la gravetat i urgència de la falta d'oportunitats, l'envelliment poblacional, etc. Tan possible era la sociovergència (el mateix alcalde en funcions ho acceptava com una possibilitat), que aturés el procés independentista, tan com passaria amb un retorn a un govern tripartit (o ERC-PSC que el mateix Aloy no va descartar), i també era previsible una repetició del govern processista JxCat-ERC (amb suport dels socialistes, com han anat fent aquests darrers anys).

- I sobretot calia tenir presència mediàtica, disponibilitat de gestió pública i arremangar-nos i esforçar-nos en aquest fangar que és la política institucional i representativa; perquè hi ha un espai polític per construir més enllà de la CUP-CC (que no hem de combatre -no ho hem fet, ja que sobretot no hem de competir pel vot "radical", no és la idea i els cupaires tenen un procés de refundació futur que esperem que acabi amb maduresa d'un projecte polític molt ben construït però que té un autèntic sostre de vidre electoral). En tot cas, hi comptem amb ells i elles per iniciar un veritable procés d'independència de la Generalitat de Catalunya de les urpes de l'Estat espanyol.

- També està clar que com bé diu la cap de llista de Fem Manresa (CUP i altres) Roser Alegre la majoria social manresana que ha votat, considera que les coses van prou bé, que s'ha governat força correctament i que la situació general és prou bona. Sincerament, continuo discrepant d'aquesta perspectiva faltada com a mínim de dades ... o bé d'una alternativa sòlida? No, hi havia moltes paperetes per escollir, algunes llistes amb marca nacional, altres en construcció; la gent no ha fet vot nul o blanc; ha votat als de sempre: JxCat-CDC, ERC-ex socialistes i PSC-PSOE.

- Molta gent diu: i ara què? No obtenir regidor/s/es no comportarà un fre en el nostre activisme social i polític. Evidentment hi ha gent que ha deixat molts diners i hores lliures, gratis, i nervis, i necessiten un temps llarg de descans; però en general la majoria, també els recentment activats en política electoral com jo, continuarem amb el projecte polític. I alhora, en la lluita contra el desastre de les carreteres, impulsant la formació en acció no violenta i en totes aquelles ONGs en que ja hi érem; amb el poc temps que disposàvem. Caldrà però fer un pensament: quina serà la prioritat personal activista? Pregunta: L'activisme social -del que venim forces, o l'activisme polític que espera eleccions a la tardor?

Alguns i algunes militants d'altres partits sobiranistes ens diuen que "dividim l'independentisme", "que no som útils" i que "som el quart espai". A tot arreu on ens hem presentat electoralment. Actitud habitual de qui vol marginar a un company/a i es creu, parlant en figurat, amo del pati. Em sap greu recordar-los que la gent vota el que li dona la gana i que s'ha de respectar (com fem nosaltres, clar). Recordem la inutilitat política del govern efectiu/vament autonomista.

Això de no som útils, som un nou partit més o que dividim el vot és fals. Primerament perquè sorgim per agrupar tots els independentistes en una llista unitària electoral conjunta municipal/ista per guanyar les alcaldies i per multiplicar la representació de cada vot independentista. A la majoria de llocs, CUP, ERC i JxCat (i ho vam respectar) ens diuen que no, que per separat (ells doncs, no divideixen l'independentisme, el pluralitzen). Però el dret a presentar-nos és per a tots i ha servit per demostrar que hi pot haver unitat electoral, estratègica i d'acció política en una llista transversal i plural, sense necessitat de presentar diferents forces com fa ERC i JxCat per després governar junts.

Després perquè molt sovint ho diu gent d'ERC, que precisament ha decidit (i cal respectar-ho) no buscar la unitat electoral (l'estratègica i/o d'acció fa anys que l'esperem ...). O gent de JxCat que davant una proposta unitària de l'ANC com aquesta, va dir-nos que no hi participaria. O la CUP, que parla d'unitat popular, però té molts murs ideològics, partidistes i organitzatius/associatius per construir-la.

A part; hem aportat nous vots a l'independentisme electoral. Hem eixamplat la base, com diuen ells per excusar el seu posicionament afeblit. Si ho compareu amb anteriors eleccions, que era un dels objectius electorals que ens vam fixar està clar. No hem reduït cap vot que va aconseguir en les anteriors eleccions locals JxCat, ERC i CUP. I el que em sembla cabdal: cada vot que no ha anat a aquestes formacions, serveix per no legitimar el seu rendicionisme polític (fill del processisme parlamentari) i per iniciar un plantejament independentista unilateral nou.

60.000 vots, 1 alcaldia, 55 regidors (entre gent que es presentava oficialment amb la marca nacional i d'altres que sota el paraigües contaran en organismes comarcals com a vots comuns i que se senten part política del projecte innovador). No és flor d'estiu. Aneu-vos acostumant, amics i amigues de la partitocràcia catalana. S'ha acabat el bròquil. El monopoli del bipartidisme post-processista ERC-JxCat que xucla tot el debat públic, social i mediàtic, sí divideix el país per carnets de partit i no condueix a la República anhelada.

dissabte, 25 de maig de 2019

És un perill per la nova esquerra tolerant que Barcelona sigui capital?, un text de Harry Haller




Ara ja , a poques hores de que s’obrin els col·legis electorals de Barcelona, es d’esperar que es calmin els nervis que progressivament s’han anat encomanant en la contesa municipal.
Uns nervis que han contaminat altaveus mediàtics com els d’aquesta esquerra professionalitzada que governa, gairebé sense oposició, a Barcelona d’ençà l’adveniment del Règim del 78, i que en alguns casos han propiciat titulars i continguts a l’alçada de la pitjor premsa unionista, amb mètodes que ens son familiars de desqualificació, etiquetatge i tergiversació.
Si la candidatura de Barcelona És Capital entra amb força a l’Ajuntament de BCN sens dubte serà un èxit, en patir en carn pròpia els efectes de la manipulació informativa quant no del buit de tot el establishment de la partitocràcia catalana.
Intolerant, etnicista, xenòfob, ultra-lliberal: no fa gaire era l’electe president Torra qui patia la salva de benvinguda  de l’unionisme espanyol combinada amb el foc amic d’una esquerra catalana auto-definida com a tolerant, plural i oberta.
Una esquerra que en aquestes municipals, i sense cap recança, ha continuat amb els vells esquemes a l’hora de confeccionar les candidatures, enlloc de prendre nota i fer primàries obertes.
Una nova esquerra que dona la impressió que vol passar pàgina del 1 d’octubre i del mandat que se’n deriva, i que no li ve de gust caracteritzar Barcelona del que és, és a dir la capital d’un país ocupat, i que, per tant, renuncia a conquerir un a un tots els espais que l’Estat espanyol te a pany i forrellat i que malmeten les possibilitats de creixement  de la ciutat.
Així que el millor és descartar d’entrada pactes municipals entre forces polítiques independentistes i republicanes, no fos cas que algú o altre es molestés.
Denunciar aquest estat de coses sembla ser que ara està de moda entre la gent neo-lliberal, maleducada, masclista, quant no directament xenòfoba, i qui millor sinó aquesta nova esquerra sense complexes per denunciar-ho ?

Això, doncs, votem tots aquest diumenge amb la pinça al nas i renunciem al foc nou, al foc de gent que al maig del 68 no podia albirar d’entrar a l’ajuntament de BCN simplement per que no havia nascut encara.



dimecres, 22 de maig de 2019

Comunicat de CxR sobre les Eleccions europees



El proper día 26 de maig els catalans escollirem per primera vegada des del 1O els nostres representans al Parlament europeu. Si bé la brutalitat policial d'aquell dia va provocar un gran impacte i indignació a tot el món, les dinàmiques polítiques dels estats van neutralitzar ràpidament aquest atac als drets humans i als drets nacionals de Catalunya i van obrir pas a una hostilitat oberta d'alguns estats europeus o, en el millor dels casos, a una indiferència culpable.
El govern a l'exili, amb el nostre president legítim Carles Puigdemont al capdavant, ha realitzat durant tot aquest temps una valuosa tasca d'internacionalització del conflicte català. Des de Waterloo, els nostres representants a l'exili han demostrat la importància d'aquest factor que afebleix l'Estat espanyol i el situa davant del mirall dels estats amb molt baixa qualitat democràtica.
Constituents per la Ruptura (CxR) creiem que ara toca donar tot el nostre suport als mateixos que han aconseguit mantenir viva, a nivell internacional, la lluita per l'autodeterminació de Catalunya, amb constància i determinació. Considerem enormement lloable que el president Puigdemont oferís el vicepresident Oriol Junqueras encapçalar una llista de país, amb ell mateix com a número dos de la candidatura. Aquest fracàs d'una candidatura unitària a les eleccions europees no pot obviar que hi ha una llista que reuneix els requisits per ser consiserada candidatura de país, i aquesta és la del nostre president Carles Puigdemont. 
Aquestes eleccions no van de partits, ni tan sols d'una confrontació ideològica esquerra-dreta. Aquestes eleccions van de democràcia, de drets civils, de lluita antifeixista i del dret a l'autodeterminació de Catalunya i de totes les nacions sense estat.
És per això que des de CxR no només donem suport a la llista d'en Carles Puigdemont sinó que fem una crida a votar massivament la candidatura JxCat-Lliures per Europa amb l'objectiu que tant el president com els consellers Antoni Comín i Clara Ponsatí obtinguin l'acta de diputats del Parlament europeu i puguin continuar la lluita des d'aquesta important plataforma.


Barcelona a 20 de maig de 2019