dilluns, 30 de març de 2020

Confinatus, un text de Xavier Allué


Xavier Allué és metge i antropòleg. Republicà, militant independentista i simpatitzant de Constituents per la Ruptura.  
    
Segueix-nos al nostre canal de Telegram t.me/Constituents


Quan fa uns dies la nostra directora m'indicà que podia escriure quelcom sobre l'epidèmia del CoViD-19 em vaig veure una mica bloquejat. Des de la meva condició de metge no tinc res més a dir que s'han de seguir les indicacions i les valoracions de la sanitat oficial. De la de Catalunya, perquè el desgavell de les que dimanen de l'estat espanyol, i tant més a la vista del desastre de Madrid, millor que no.
A veure, minyons: si heu fet bondat i heu estat confinats d'ençà que ho van ordenar les autoritats catalanes, esteu entrant en el onzè dia. Si no heu tingut símptomes, el més probable és que no heu agafat el virus. Tot i que el temps d'incubació pot arribar a ser de 14 dies, és també probable que els que passen un temps d'incubació més llarg tinguin un quadre dels més lleus. Tranquils, us en sortireu d'aquesta.
Però només si continueu confinats: no heu agafat el virus (o el virus no us ha agafat) i, per tant, encara sou susceptibles a agafar-ho. Especialment ara que anem arribant al pic de casos, és quan hi ha més gent portadora, el que incrementa les possibilitats de contagi. Compta, doncs, i tancats a casa.
Si a Tarragona sembla que tenim les dades més baixes d'incidència de malalts, algun mèrit devem tenir. Pot ser que això del confinament no ens és tan aliè, acostumats a tancar-nos a casa quan hi ha accidents a la química i tenim la disciplina interioritzada. Tancar-nos a casa és un exercici de llibertat. La llibertat d'una decisió individual, personal. Però de llibertat republicana, d'igualtat que ens fa a tots iguals. I de fraternitat o solidaritat per què així evitem de, possiblement, contagiar als altres.
Històricament, en més de dos mil anys, ens hem sortit de pitjors, pestes, guerres, setges, bombardejos i destruccions. I sabem que podem confiar en nosaltres mateixos, defugint de paraules buides i d'abusos.
Quan acabi, puig que les passes, passen, haurem de passar comptes també. El confinament esdevindrà una llaaarga jornada de reflexió. Tindrem temps de pensar-s'ho tot. De qui ens ha dit la veritat i qui ens ha volgut enganyar. De qui ens ha donat, suport, carinyo, ajuda, i qui ens roba, siguin mascaretes o dignitat, que sempre ho fan amb l'excusa de què ells ho repartiran millor.
Hem d'estar molt agraït dels sanitaris, defensa de primera línia, al peu del canó. Això inclou també als farmacèutics i els treballadors socials. I dels que mantenen el subministre i distribució de queviures o els que vetllen per la seguretat. I als que fan l'esforç, com aquest diari, d'aportar la informació cada dia.
Però si hem de decidir qui ens mana, a qui cedim el poder, no oblidem que el poder, la sobirania la tenim nosaltres. Ens l'estem guanyant cada dia, ni que sigui tancats a casa. Només qui ens garanteixi que es sotmetrà a aquesta nostra sobirania podrà comptar amb el nostre suport.

Bona sort a tots plegats.

  
(Article publicat a DiariMés-Tarragona el 24/3/20) 



dijous, 26 de març de 2020

COMUNICAT DE CxR CONSTITUENTS RESPECTE LA CRISI SANITÀRIA DEL CORONAVIRUS

Segueix-nos al nostre canal de Telegram t.me/Constituents  
 
La crisi sanitària del coronarivus COVID-19, molt mal gestionada per l'Estat espanyol, amenaça el sistema sanitari amb uns efectes de proporcions incalculables. Tot indica que en els propers dies veurem colapsades les Unitats de Cures Intensives, i que s'haurà de barrar l'entrada als centres hospitalaris a les persones d'edat avançada. 
Des de Constituents per la Ruptura (CxR) volem transmetre el nostre total suport al President Torra i al govern català en la seva lluita contra la greu crisi ocasionada pel coronavirus COVID-19.
La negligent i temerària actuació del govern espanyol establint mesures ineficaces i parcials que permeten una àmplia mobilitat i el contagi massiu de la població contrasten amb la crida de Torra i de la Generalitat al confinament total com l'única opció realment solidària i efectiva.

Igualment rebutgem la recentralització absurda del govern espanyol tant en termes de seguretat com de salut que només demostra la seva mala fe i el perill que representa per als catalans seguir sota el paraigües d'una classe política i un estat que només vetllen pels interessos de les elits i els territoris afins. Permetre que milers de ciutadans de Madrid surtin a escampar el virus per tot arreu és només la punta de l'iceberg de la incompetència del govern espanyol que s'agreuja cada minut que passa.
Una vegada més els catalans i les catalanes hem de seguir el camí de la desobediència contra els que ens limiten i ens castiguen: fem una crida a obeir només les instruccions del nostre govern legítim i a secundar l'auto-confinamentespecialment a les persones treballadores dels centres de treball no essencials a les que l'estat espanyol està obligant a desplaçar-se, i reclamem del Govern de Catalunya una actitud valenta que defensi fefaentment els interessos del poble català. 

A 18 de marc del 2020, Constituents (CxR)

dilluns, 27 de gener de 2020

Defensem les nostres institucions: "Per la unitat estratègica contra el règim del 78"

Constituents (CxR) constatem que l’aparell de l’Estat, encapçalat pels alts càrrecs de la judicatura, ha decidit actuar de forma ferma i vengativa, saltant-se inclús la seva pròpia legalitat, per impedir una solució per al conflicte amb Catalunya que no sigui una altra que la derrota total i el sotmetiment dels catalans i les seves institucions. Els atacs contra el MHP Quim Torra per part del TSJC, la JEC o el Tribunal Suprem no van dirigits només contra la persona sino contra el que representa: la legitimitat de les institucions catalanes i el seu control per les forces democràtiques i republicanes del moviment d’alliberació nacional de Catalunya. És per això que necessiten neutralitzar també l’activitat del Govern a l’exili, i molt particularment del president legítim Carles Puigdemont.
Constituents (CxR) donem suport clar i incondicional als representants legítims de les institucions catalanes i a tots els represaliats per l’Estat espanyol. Defensem les nostres institucions encara que siguin heretades del règim autonòmic perquè en mans del moviment republicà han de continuar essent un instrument per aprofundir la crisi del règim del 78 dins del camí de la construcció de la República catalana i les seves institucions. L’aparent trencament de la unitat dels dos grans partits del règim; PP i PSOE, i una certa moderació d’aquest últim en els seus missatges contra Catalunya, no pot ocultar que tant uns com els altres volen reconduir-nos cap a l’autonomisme, la regressió i la pèrdua de llibertats nacionals.   

Enfront dels atacs d’un estat decadent, neo-franquista i autoritari, CxR defensem que només la unitat estratègica de les forces republicanes, diverses i plurals en la seva ideologia i visió de país, ens permetrà d’avançar en l’objectiu comú, que només pot ser al nostre parer el consumar el procés vers la independència i la constitució d’un estat realment democràtic i social. 

No podem estar d’acord i no recolzarem aquelles posicions que advoquen pel derrotisme i l’acceptació de la repressió per justificar un avançament de les eleccions al Parlament de Catalunya. La majoria independentista aconseguida l’1-O i desembre de 2017 en condicions molt desfavorables de repressió va ser un cop molt dur per a l’Estat que ni amb el 155 no va aconseguir doblegar el moviment republicà. La unitat estratègica ha de passar també per l’aprovació i implementació de les lleis socials que ens permetin consolidar i ampliar la majoria republicana.

Al mandat del MHP Quim Torra encara li resten més de dos anys. Només la implementació de la República Catalana podrà escurçar aquest termini. Apel·lem a la responsabilitat de les forces republicanes representades al Parlament per tal que evitin aquest nou cop d'estat judicial que ens amenaça i que persegueix d'accelerar la lluita caïnita electoral autonomista.

Alhora, des de Constituents (CxR) fem una crida als votants de l'1-O per tal que col·laborin en la creació dels Consells Locals per la República tot inscrivint-se al Consell per la República, i participin massivament en els debats ciutadans constituents que començaran ben aviat. Només construint República podrem guanyar la llibertat i serem respectats arreu del món.
Constituents per la Ruptura
Segueix-nos: constituents.cat

A 26 de gener del 2020, Constituents (CxR)

diumenge, 27 d’octubre de 2019

LA MEVA VERITAT, un text de Josep Sierra

 Josep Sierra Roca, jubilat de 71 anys, amb experiència en les Relacions Humanes. Actualment, dedicat a la defensa dels Principis i Valors Socials, com ara la Justícia i la Llibertat, i la defensa dels Drets Humans. Simpatitzant de CxR.











PREÀMBUL




Vaig prometre una reflexió profunda respecte als últims esdeveniments al nostre país, esdeveniments marcats per la violència. I he estat  uns dies fent-la, aquesta reflexió personal interior,  per complir el  que tinc escrit davant del teclat del ordinador: les paraules OBJECTIVITAT i PRAGMATISME.

Es diu que la Veritat ens farà lliures, que la veritat autèntica està en el respecte i fins i tot en l’estimació als altres; es diu també que totes les presons del món, juntes, no poden encadenar la Veritat.

Per altre banda, és obvi que la veritat  no està en un sol lloc o tuit i segurament tampoc estarà en els meus pensaments; la veritat no és només el que em vist o escrit; també està en tot allò que no em vist ni s’ha escrit; inclús hi ha situacions en que la veritat ens supera a tots; i aquesta és, segurament, una d’aquestes ocasions, al menys per mi.


RESPONSABLES DE LA VIOLÈNCIA

Quina és, doncs, la autèntica veritat dels violents esdeveniments  dels últims dies?

Doncs, al meu modo de veure, després de revisar una amplíssima informació d’aquí, i d’allà també, és cert que hi ha un munt de proves visuals, que no d’opinions, que demostren, de manera fefaent i totalment objectiva, QUI ha provocat aquest seguit de violència i, per tant, n’és l’únic responsable.  I aquest QUI no és altre que l’estat anomenat “reino de españa”, estat  que, per altra banda, al llarg de la història, sempre l’ha exercit la violència contra les persones, amb una mitjana d’una guerra cada 10 anys al llarg només dels últims 300 anys.

Tant sols cal tenir ulls per veure com es que  van ser les mateixes policies militaritzades de tot tipus, espanyola i també catalana donat que, al cap i a la fi, és clar que els mossos estan totalment a les ordres del ministeri del interior espanyol, així com també dels seus mal anomenats jutges, corruptes i deshonestos; aquesta policia militaritzada va ser  qui va generar la violència, ja des de el aeroport del Prat, amb la seva més que brutal repressió de gent jove, molt joves alguns, amb una edat mitjana de 22 anys, totalment pacífics i indefensos, i tant a nois com a noies.

 Hi han centenars i centenars de vídeos i documents gràfics, així com testimonis presencials, que demostren, amb tota cruesa, la brutal violència de les policies militaritzades espanyoles, violència que és del tot  inadmissible en un país democràtic modern i culte en ple segle XXI; més encara quan, de nou, l’han exercit contra gent jove totalment pacífica i indefensa.
Detencions del tot arbitràries i violentes, atemptant inclús a la intimitat femenina de les joves noies.

https://vilaweb.us8.list-manage.com/track/click?u=b3c3c84eccc60cc3b3d83a934&id=a22531e6dd&e=ce5c1c8cb8

Així, doncs, les probes sobre qui va iniciar i va continuar exercint  la violència contra els joves
manifestants catalans, que protestaven per una sentència judicial del tot injusta, son realment abrusadores i tenen el seu inici, mesos enrere,  amb la burla del judici contra el procés, on els poder policials militaritzats i els judicials es van inventar una violència anterior que mai va existir, i finalment, tenen el seu inici en la sentència posterior de fa uns dies. Aquí és on realment s’inicia tota la violència de l’estat de la que parlem ara mateix.

Un estat  històricament violent i que, per tant, té un interès gran a alimentar el conflicte, des d’una perspectiva de la repressió, amb l’objectiu de provocar el caldo de cultiu necessari per poder exercir la seva violència, tot propiciant, d’aquesta manera, la dels manifestants i, també, la de  violents de fora; perquè és aquí, en la violència, on l’estat té el control de la seves policies militars i dels seus funcionaris de l’administració de justícia, fiscals i jutges, corruptes i deshonestos. Un estat que mai ha volgut entendre que la violència tant sols genera violència i és per això que la majoria dels seus polítics viuen molt bé fomentant i fent que l’odi s’escampi, de manera impune, per tot l’estat contra els catalans propiciant la llei del més fort i el despotisme.
Un estat on molts, masses, dels seus ciutadans, en una actitud roí, i també covarda, es riuen dels ferits i dels cops que els joves manifestants catalans han rebut dels seus sicaris ben protegits i armats, pensant que s’ho mereixen, sense donar-se conta de que algun dia els pot passar a ells.

https://catalanrepression.github.io/

https://twitter.com/i/status/1186756327269457921


DEFENSA DAVANT LA VIOLÉNCIA

Els qui han defensat Catalunya de la violència del “reino de españa”, sofrint centenars de ferits, prop d’un miler, han sigut, bàsicament, els joves demòcrates catalans, d’ambdós sexes, d’entre 17 i 25 anys que han exercit, en la majoria de les ocasions, l’autodefensa davant l’opressor; joves amb les idees clares i, a més, valents per enfrontar-se a la brutal violència de les policies militaritzades d’aquest “reino” d’altres temps.

Joves que, després de 9 anys de mobilitzacions pacífiques dels seus majors, culminades amb la violència extrema que van sofrir aquests pares i mares i àvies i avis seus el fatídic 1 d’octubre del 2017, s’han fet prou grans per respondre a una sentència totalment inversemblant.

Joves que estan en el punt de mira dels poders fàctics del “reino de españa” perquè han demostrat ser els cap davanters de la desobediència civil pacífica tal com ho van ser els seus pares respecte del servei militar obligatori espanyol.  Joves que, a més de la defensa del dret a l’autodeterminació dels pobles, també estan amb el feminisme, que defensa els drets de la dona, i també amb el pacifisme davant el militarisme que pateix la societat per part d’aquest.


QUÈ S’HA DE FER

Defensa jurídica. Accions de defensa jurídica constants i potents, d’àmbit internacional, i també nacional, per posar en evidència la mal anomenada justícia espanyola.
Els poders fàctics del “reino de españa” mai resoldran aquesta qüestió perquè fora fer-se el harakiri; la proba la tenim en com, lo que queda de les despulles del dictador assassí Franco, son portades solemnement per l’aire en l’helicòpter reial, el mateix que far servir el monarca espanyol posat per ell mateix, el dictador. Així doncs, una cosa a fer és acudir als mitjans internacionals en una campanya ample perquè demandin la intervenció dels organismes internacionals de tot tipus (ONU, UE, Consell d’Europa, OSCE...) davant la ja iniciada “guerra Civil” orquestrada pels serveis de intel•ligència espanyols contra Catalunya.

Cos dels Mossos. Els cos dels mossos, no han estat capaços de fer la més mínima autocrítica del que van fer, i fan, malament. Es necessari , doncs, primer, tot i comprendre la complexitat de la seva situació professional, la dimissió immediata del seu primer responsable, el conseller d’interior. Tot seguit, cessament  dels comandaments responsables d’aquesta violència policial, fins arribar, per defensar la bona imatge i la professionalitat de la majoria de Mossos en la seva lluita contra la delinqüència, arribar a la dissolució de la  violenta  i falta de professionalitat Brimo; així com  també la dissolució d’algun dels seus sindicats clarament contraris a la pau ciutadana.
Finalment, cal un estudi en profunditat de com ha de ser una policia moderna al servei d’una societat democràtica i culta del segle XXI; no és de rebut que comandaments dels mossos tinguin màsters recents on fonamenten la repressió a les manifestacions pacífiques dels ciutadans amb sistemes basats en estratègies de guerra.

Denúncia davant la Justícia Internacional. Denúncia de tota aquesta violència orquestrada pels poders fàctics espanyols i portada a terme per la seva administració de justícia i per les seves policies militars. Tots aquests violents han de ser denunciats i jutjats als tribunals internacionals fins arribar al "señor X" que els mana.

Finalment, els catalans, tots els que defensem les llibertats, els Drets Humans i la convivència en pau entre els ciutadans, hem de tenir la capacitat de capgirar aquesta situació amb la nostra lluita perseverant i constant, sempre en termes de diàleg pacífic i democràtic, per aconseguir les solucions polítiques que necessitem. Hem de comportar-nos com autèntics corcons per foradar i fer caure el mur de la violenta repressió espanyola fins vèncer-la.


FINAL

Al “reino de españa”, molts polítics, i moltíssims ciutadans que els hi donen suport, s’omplen la boca de les paraules “leyes, estado de derecho y constitución”. Doncs, en unes properes reflexions, jo faré públiques quines són les meves lleis, el meu estat de dret i, finalment, la meva constitució.

(JSR, dia de la festivitat de sant Bernat Calvo, fill de Reus al segle XII, il•lustre jurista, acompanyant de sant Raimon de Peñafort; relíquies d’ell que es veneren a la Prioral de sant Pere, de Reus, i amb un altar dedicat a ell al santuari de Misericòrdia, a banda del nom d’un carrer també a Reus)

dijous, 17 d’octubre de 2019

COMUNICAT DE CONSTITUENTS PER LA RUPTURAVERS LA LLUITA DEL POBLE CATALÀ PER TOMBAR EL RÈGIM DEL 78 UN COP HAN SORTIT LES SENTÈNCIES



Constituents per la Ruptura, com a organització política que

participa de la
candidatura de la CUP+Per la Ruptura a les Eleccions espanyoles, ens comprometem a ajudar a trobar totes aquelles aliances que obrin tant els fronts populars com les lluites socials que restin obertes o en procés de reivindicació social, per tal de convertir la presó de pobles i classe treballadora, que és la II Restauració Borbònica, en un règim que es desfaci i trenqui les cadenes que barren l'empoderament del precariat, tot fent una crida a l'esquerra d'aquests pobles de l'Estat per l'exigència de les llibertats.
Arriba una crisi econòmica, lla de la darrera crisi econòmica capitalista, i no podem permetre major patiment sense haver preparat ja una estratègia de caire nacional i també de classe.
Pel que fa a les mobilitzacions socials de caire resistent d'ocupació de l'espai públic fem unes quantes re exions i propostes:
En primer lloc, que la majoria parlamentaria independentista ofereixi a la CUP Crida Constituent l’entrada a un Govern d'Unitat Nacional, per tal de depurar els caps i comissaris dels Mossos, canviar el Cap Major de la policia catalana i prohibir el material repressiu que les
organitzacions de drets humans així ho recomanin, tot garantint la seguretat dels agents policials.
Així com per que el Govern d’Unitat Nacional apliqui les lleis socials suspeses pel Tribunal Constitucional i deixi en evidència el discurs fals i demagògic que s’amaga al darrera de les equidistàncies.

Mentrestant, reclamem que el Govern de la Generalitat faci dimitir de manera immediata al Conseller Buch, així com suspengui els cossos BRIMO i ARRO.
Alhora, apostem políticament per generar una Taula de Diàleg d'entitats civils del país liderades per associacions de pau, per tal d'evitar que la major tensió social porti a un un con icte civil, l’objectiu vertader d’aquest Estat demofòbic, hereter del Règim franquista del 39. Recordem que això és un con icte polític entre el poble de Catalunya i l'Estat espanyol.
També s’hauria de demanar als Comuns, Unides Podem i a d’altres actors civils de l’esquerra sobiranista espanyola que s’uneixin al discurs de que les forces policials d'ocupació i provocació, que han vingut de més i que no acaten les lleis del Parlament català (no usar les pilotes de goma), marxin del país perquè no hi hagi més ferits, ni més persones amb evident perill de mort.
Alhora, reclamem a la gent independentista i la gent que ens veu amb simpatia i entén i comparteix part de les seves reivindicacions que faci Consum estratègic (que no tingui un compte de banc a Caixa Bank, que no estigui associat a Foment del Treball, que no pagui factura a Movistar, etc.), ja
que la economia és el que mou la política global i el consum és encara més potent que el nostre vot.
A la gent en general, que sigui conscient de les seves forces i de la seva salut quan hagi d'anar a una o a una altre convocatòria. Sempre pensant en no quedar-nos al sofà. Cal que ens cuidem.
I també cal empatitzar amb els que no entendran les nostres accions de desobediència civil, de resistència civil, i ns i tot quan un s'hi veu abocat, d'autodefensa.
La mobilització es reforçarà a llarg termini si no manca una estratègia per sumar-hi aliances, així com cal sumar un nombre de mesures socials concretes per no fer defallir la gent.
A 17 d’octubre de 2109, Constituents per la Ruptura

diumenge, 22 de setembre de 2019

AMB EL CONSELL PER LA REPÚBLICA CATALANA. ORGANITZEM-NOS!

El comunicat de 14 de setembre del Govern del Consell per la República Catalana, en endavant Consell de Govern, representa un canvi respecte a l’actitud anterior, tot agafant les regnes de la iniciativa política que fins Pedralbes havia portat el Govern de la Generalitat. Davant d’una presumible inhabilitació del President Torra (encara que la inhabilitació real després de tots els recursos possibles no es doni fins la tardor del 2020) el Consell de Govern s’avança amb tres propostes importants:
  1. Pren la iniciativa d’una possible negociació amb el govern de l’Estat, amb la condició d’intermediació internacional.
  2. Crida a la mobilització per implantar la República.
  3. S’avança a declarar unes possibles eleccions al Parlament de Catalunya com a referendàries.
Tot plegat sembla posar pressió a l’Estat espanyol davant la presumible resposta a la sentència, i en els començaments del nou cicle de crisi econòmica, que posarà en els propers mesos l’economia espanyola a les portes d’una intervenció que podria ser no només econòmica sinó també política, seguint els exemples passats de Grècia i Itàlia.
En el terreny interior, tot indica que el Consell de Govern dóna per finalitzada l’actual legislatura a mig termini, per dos motius. Un per la possibilitat d’absència de pressupostos que podria portar de la mà un adelantament electoral. L’altre, abans d’un any, per la pressumible inhabilitació del President Torra. D’alguna manera, el Consell de Govern es propossa liderar políticament el Principat, en un escenari de buit de poder a curt o a mitjà termini. L’aparició a començaments de l’any vinent de la nova eina anomenada IdentiCat facilitaria la gestió interna i potser la del propi Consell si tenim en compte que l’adcripció a l’IdentiCat serà personal i voluntària.
En el terreny exterior, la principal tasca, fins ara, del Consell de Govern, la internacionalització del conflicte, agafa més sentit que mai, ja que es situa en posició d’interlocutor amb l’Estat espanyol de la mà intermediària internacional. Tot fa pensar que aquesta intermediació podria estar pactada amb agents exteriors, i esperem que aquesta vegada hi sigui de debò, del contrari seria un altre brindis al sol.
Constituents saludem la iniciativa i entenem les tres propostes. Ens enfoquem en la segona, la implantació de la República catalana, comprenem la necessitat de negociació internacional la qual només es durà a terme en el context d’un fort embat alliberador per part de la mobilització popular i, si s’escau, podríem estar d’acord en la caracterització de referendàries de properes eleccions al Parlament, si encara són autonòmiques.
Assumim la necessitat de l’impuls d’accions de desobediència civil que s’escaiguin dins del marc de la lluita noviolenta massiva, les opcions unitàries en presència per tal d’organitzar el poble, com ara el Consell per la República Catalana i els Consells locals de la República, així com continuem impulsant les propostes de la Taula per al Procés Constituent dins del marc dels debats organitzats per les Enteses territorials del Debat Constituent. En definitiva, impulsem les noves institucions republicanes.
Fem una crida a les Entitats més actives, als CDR‘s i a la població republicana en general per tal que estiguin a l’alçada dels moments polítics que s’acosten i s’integrin i coordinin al voltant del Consell per la República Catalana. Sumem forces de cara a les accions unitàries que s’enfrontin a una sentència condemnatòria, i fem d’aquest nou embat democràtic la fi del règim del 78 a la nostra terra.
EN DEFENSA DE TOTES LES LLIBERTATS, VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!


diumenge, 25 d’agost de 2019

Ostages, un text de Xavier Allué

(Article publicat a DiariMés-Tarragona el 22/8/19) 
 
Ara fa uns dies s'ha recordat l'ignonimia dels segrestaments de ciutadans per ETA al País Basc, tot coincidint amb l'alliberament per compliment de sentència d'alguns implicats i la rebuda que tingueren als seus pobles d'origen. Alguns han criticat aquestes rebudes. Cert que el que van fer no mereix perdó, però cumplides les sentències, aquestes persones tenen una altra situació social i legal.
Les motivacions dels segrestaments per part de terroristes ocasionalment vénen motivades per demandes de rescat monetari. Altres per demandes d'alliberament de col·legues empresonats. Però el més comú és que els segrestos tinguin per motiu forçar canvis en una situació política.
L'empresonament dels líders polítics catalans, fins no fa gaire setmanes sense judici, té el mateix motiu: forçar canvis en la situació política de conflicte de Catalunya amb l'estat. L'estat no vol que es parli d'ells com a presos polítics. Sovint es fa un gra massa de les paraules. Se'ls hi adjudiquen significats que potser no arriben atenir. Tertulians, periodistes opinadors i polítics abusen continuadament dels adjectius qualificatius, tendint a la hipèrbole i l’exageració per a reforçar els arguments. En acabat, els adjectius esdevenen substantius, s'integren en les denominacions, tinguin o no substància.

Potser no són presos polítics, Ara bé, El Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de les Nacions Unides ja s'ha manifestat sobre la situació dels catalans empresonats. Com ho ha fet amb l'avaluació del judici la institució International Trial Watch. A banda del fet que la Sala Segona del Tribunal Suprem, a dreta llei, no és l'òrgan competent per a jutjar als polítics i líders socials catalans, saltant jurisdiccions prèvies com el TSJCat, el manteniment en presó preventiva un període exagerat de temps i les oprobioses anades i vingudes d'un sistema carcelari noucentista, tenen un caràcter clarament repressiu. I l'objectiu de tota aquesta activitat ve a ser, com diem més amunt, forçar canvis en la situació política.

La sentencia, sigui la que sigui, no resoldrà el conflicte, que és molt antic, molt més profund i complex. Tampoc restaurarà drets o altres conceptes legals vulnerats pels suposats delictes. Ni l'empresonament podrà servir per a la rehabilitació de ningú, quan tota l'actuació té a veure amb ideologies. Des de qualsevol punt de vista, i no sols jurídic, serà una sentència inutil.

La presó preventiva tampoc ha servit per modificar actituds ni dels presos ni dels milions de catalans que els hi donen suport. Si és que les conteses electorals recents serveixen per a alguna cosa és per palesar que el moviment independentista continua fort i ample. La sentència, fora d'un alliberament immediat dels ostatges, només farà que reforçar els sentiments dels que volen un nou país amb un altre marc polític.

Xavier Allué és metge i antropòleg. Republicà, militant independentista i simpatitzant de Constituents per la Ruptura.