diumenge, 25 d’agost de 2019

Ostages, un text de Xavier Allué

(Article publicat a DiariMés-Tarragona el 22/8/19) 
 
Ara fa uns dies s'ha recordat l'ignonimia dels segrestaments de ciutadans per ETA al País Basc, tot coincidint amb l'alliberament per compliment de sentència d'alguns implicats i la rebuda que tingueren als seus pobles d'origen. Alguns han criticat aquestes rebudes. Cert que el que van fer no mereix perdó, però cumplides les sentències, aquestes persones tenen una altra situació social i legal.
Les motivacions dels segrestaments per part de terroristes ocasionalment vénen motivades per demandes de rescat monetari. Altres per demandes d'alliberament de col·legues empresonats. Però el més comú és que els segrestos tinguin per motiu forçar canvis en una situació política.
L'empresonament dels líders polítics catalans, fins no fa gaire setmanes sense judici, té el mateix motiu: forçar canvis en la situació política de conflicte de Catalunya amb l'estat. L'estat no vol que es parli d'ells com a presos polítics. Sovint es fa un gra massa de les paraules. Se'ls hi adjudiquen significats que potser no arriben atenir. Tertulians, periodistes opinadors i polítics abusen continuadament dels adjectius qualificatius, tendint a la hipèrbole i l’exageració per a reforçar els arguments. En acabat, els adjectius esdevenen substantius, s'integren en les denominacions, tinguin o no substància.

Potser no són presos polítics, Ara bé, El Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de les Nacions Unides ja s'ha manifestat sobre la situació dels catalans empresonats. Com ho ha fet amb l'avaluació del judici la institució International Trial Watch. A banda del fet que la Sala Segona del Tribunal Suprem, a dreta llei, no és l'òrgan competent per a jutjar als polítics i líders socials catalans, saltant jurisdiccions prèvies com el TSJCat, el manteniment en presó preventiva un període exagerat de temps i les oprobioses anades i vingudes d'un sistema carcelari noucentista, tenen un caràcter clarament repressiu. I l'objectiu de tota aquesta activitat ve a ser, com diem més amunt, forçar canvis en la situació política.

La sentencia, sigui la que sigui, no resoldrà el conflicte, que és molt antic, molt més profund i complex. Tampoc restaurarà drets o altres conceptes legals vulnerats pels suposats delictes. Ni l'empresonament podrà servir per a la rehabilitació de ningú, quan tota l'actuació té a veure amb ideologies. Des de qualsevol punt de vista, i no sols jurídic, serà una sentència inutil.

La presó preventiva tampoc ha servit per modificar actituds ni dels presos ni dels milions de catalans que els hi donen suport. Si és que les conteses electorals recents serveixen per a alguna cosa és per palesar que el moviment independentista continua fort i ample. La sentència, fora d'un alliberament immediat dels ostatges, només farà que reforçar els sentiments dels que volen un nou país amb un altre marc polític.

Xavier Allué és metge i antropòleg. Republicà, militant independentista i simpatitzant de Constituents per la Ruptura. 


Cap comentari:

Publica un comentari