dimecres, 23 de desembre de 2020

Catalunya i Constituents per la Ruptura (CxR) davant la cruïlla política del post-Procés

 Joan Gil és politòleg i militant de Primàries Manresa. També és membre de Constituents per la Ruptura (CxR). Segueix-la pel canal de Telegram t.me/Constituents

 Ideari de l'organització política rupturista

Constituents per la Ruptura és un espai de participació política que té registrada una associació i un partit polític instrumental al seu nom per tal d'influir políticament en base a un ideari polític basat en els Països Catalans, la independència del Principat de Catalunya, la democràcia directa, els valors polítics de la justícia social, la justícia climàtica i la justícia global, el socialisme democràtic (entès de formes molt diferents) i l'humanisme (DUDH, DESC, Carta de Drets dels Pobles, valors de la UNESCO, diàleg interreligiós, etc.).

Història de l'espai polític de CxR

Constituents per la Ruptura sorgeix com una corrent d'opinió dintre del partit-moviment polític Procés Constituent (PC) liderat per Arcadi Oliveres i Teresa Forcades. Es va postular crítica amb la posició política que finalment es va imposar com a majoritària en el si de l'organització (PC) davant la impossibilitat d'unir tota la esquerra nacional radical catalana (des dels Comuns a les CUP). La decisió de donar suport a la candidatura dels Comuns al Parlament.

Amb l'acostament de PC, sobretot a nivell electoral nacional català, amb els Comuns (Catalunya en Comú-ECP), CxR va donar suport polític a la CUP-Crida Constituent. Va participar políticament en l'espai col·laborador amb el partit polític central de l'Esquerra Independentista que és la CUP: la Crida onstituent (CC). Ho va fer perquè PC se saltava la defensa de la independència del seu manifest fundacional, acostant-se així al projecte reformista espanyol dels Comuns.

Amb el temps s'ha consolidat una participació política amb un marge d'influència real en el si del Grup d'Acció Parlamentària (GAP) de la CUP, primer amb la Crida Constituent i després amb l'espai “Per la Ruptura” (la segona versió de CC).

Durant aquest temps, en el si de la seva militància (si es pot anomenar així), hi ha hagut un augment de la pluralitat ideològica, i sobretot estratègica, que alhora, i òbviament, ha comportat un increment en l'activitat política, com a mínim, a nivell de debat telemàtic. Hi ha membres que participen de Procés Constituent, d'altres a la CUP, d'altres a Per la Ruptura, alguns participaren a La Crida Nacional (la penúltima joguina de Puigdemont), d'altres actualment a Junts (JxCat) i també a Primàries Catalunya

 Falta de projecte conjunt de tots els simpatitzants, activistes i “dirigents”

La pluralitat política de CxR és un dels seus mèrits, virtuts i alhora dificultats per poder oferir un projecte comú engrescador que es consolidi com un espai més en el panorama polític català.

Entremig s'ha treballat en els diferents partits polítics, s'ha fet una presentació del Consell Local per la República Catalana de Llavaneres, un acte de solidaritat contra la repressió a Tamara Carrasco, algunes convocatòries per quedar tots plegats en concentracions independentistes, articles d'opinió al bloc, etc.

El que no pot ser és que passi més temps i CxR no tingui un paper més influent en la política catalana del que té, amb la quantitat de gent que sorprenentment ens segueix. Tot i que no ens coneixen molt ni el mateix espai de l'Esquerra Independentista. I amb això no dic que els companys i les companyes que estan treballant perquè això es produeixi, tan al si de la plataforma 3 d'octubre com en d'altres espais unitaris (Consells Locals per la República catalana, ANC, etc.), no estiguin fent bona feina.

Espai de participació política

El que podem analitzar en positiu, és realment una activitat contínua en els espais de discussió i votació política d'un gruix de nombre de gent interessant, que ens converteix en un espai de tranquilitat, pluralitat i debat passional prou apartidista (però no associatiu, sinó amb perspectiva partidista-parlamentària). Tenim un gruix de persones que ens veu com un espai de participació política. I en realitat és el que ha arribat a ser l'organització política anticapitalista.

Crítica racional i constructiva a la CUP

Com bé es veu en els nostres espais presencials i telemàtics de discussió política, la visió del paper de la CUP que en fem (molts per experiència política personal passada) és força crítica. Això no és incompatible amb confiar en les bases de la CUP, perquè està clar que “la seva gent” (també de l'entorn) està compromesa amb els valors i ideals polítics que defensem. També d'altres militants d'altres partits polítics catalans, però com més gran el partit, més possibilitat de càrrec, i més probabilitat d'interessos de part i no de país.

El rol al Congrès de Diputats fent d'ERC en temps de Carod-Rovira (amb molt menys èxit mediàtic), el fet de tancar discursivament i analíticament l'etapa del 15M i després del 1r d'Octubre (que ho facin els altres d'acord), la jerarquització del partit (ja no partit-moviment) i la professionalització de la política representativa (com qualsevol partit tradicional), fa que políticament m'hagin decebut (ja fa temps de fet) i els vegi (a la seva direcció) com uns possibles aliats polítics futurs però no com a referents.

Pel que fa al mapa partidista català, que és on volem incidir políticament (diferenciant-nos d'una ONG política com l'ANC), primer caldria indicar que tan PDECAT/JxCat/Reagrupament com ERC/Demòcrates han tingut majoria parlamentària i han governat (i els post-convergents ho han liderat amb la presidència de la Generalitat) no duent al país cap a la independència, perquè, i més enllà d'excuses, mentides i mitges veritats, no tenien cap intenció de construir República catalana independent: ens van enganyar.

Per desgràcia tot plegat amb l'ajuda de la CUP. Entenc que la majoria entenem que, tot i els desitjos de la militància, les direccions de JxCat i ERC mai han tingut en ment fer la independència (no hi havia cap pla preparat, la ex consellera Ponsatí parlant de “farol” i Marta Rovira reconeixent que “no tenim cap idea de com es fa la independència”). Per desgràcia, encara molts i moltes catalans i catalanes se'ls creuen. En segon terme la CUP-PR han tingut un paper galdós en la major part del procés (abans de la falsa DUI, el portaveu parlamentari deia que “no sé què dirà el president Puigdemont”, com si fos una possibilitat acceptable no estar-ne assabentat) i de suport a aquesta estafa política. Actualment de fet, podríem pensar que la CUP té un paper trist també per la falta de representació política parlamentària catalana però al ser al Congrès de Diputats (on està el “hackeig” a l'Estat?) aquesta excusa no s'hauria de poder seguir usant. Falta doncs major crítica a la CUP per part dels companys i companyes que consideren que és el seu espai referent i també de CxR. I segurament major autocrítica dels que participem políticament en d'altres espais.

Espai d'influència política

Ara bé, tots i totes els membres i les membres de CxR que ja no confiem en la CUP (alguns des de fa molt temps) sabem i hem de tenir en compte que és l'únic partit polític amb representació al Parlament de Catalunya on podem influir amb veu i vot (al GAP). A PC tenim presència en la direcció política i hem canviat les seves aliances. I a Primàries ja no hi pot haver quotes. 

Fa poc temps que hi ha hagut un debat interessant que ha incrementat la discussió política en el si de CxR. Junts (JxCat), des de la campanya electoral de Laura Borràs al Congrès de Diputats, està intentant acostar posicions amb sectors a l'entorn de la CUP. Ho fa també amb l'ANC alternativa que es va crear Puigdemont (el Consell per la República -i ja sé que hi ha companys i companyes de CxR que no ho veuen així però només cal llegir al web el reglament de funcionament intern). Algun company, amic nostre també, ha virat cap a posicions pro-puigdemontistes, com molts altres independentistes de debò que davant el descrèdit general s'agafen a un clau roent quan no hi  cap partit polític que ofereixi quelcom millor. Aquesta persona, entre d'altres, va liderar un debat en el si de CxR per si aquesta organització política donava suport polític a Junts o continuava demanant el vot i participant de la campanya electoral de la CUP. Ell, que sap com es van portar Solidaritat i Demòcrates (i també Ximenis) davant la no proposta política d'acord de coalició electoral oberta a altres organitzacions com CxR, a la coalició electoral Primàries; igual com van fer des de Poble Lliure, Alternativa i Pirates amb el Front República tan amb CxR com amb Lluita Internacionalista, no entenc com pot creure's els de JxCat. No nego els debats ideològics plurals de La Crida Nacional (la penúltima joguina de Puigdemont per mantenir-se als mitjans que no li ha sortit prou bé i per això ha creat Junts i s'ha quedat amb els drets electorals de JxCat -també perquè el PDECAT ara vol fer de CDC quan ja ho fa ERC). I sí recalco els focs d'encenalls de Puigdemont parlant d'independentisme transversal i unilateralitat política (quan al programa electoral és calcat al d'ERC, però clar, la gent no es llegeix els programes electorals). Ja que és ell qui volia convocar eleccions autonòmiques i va liderar la gran estafa política d'El Procés en la seva darrera etapa parlamentària més brivant, que és diferent al procés cap a la independència iniciat per la societat civil catalana.

Alguns veient aquest panorama i sent propers a les idees de la esquerra radical, ens hem cansat de la CUP/PCC/Esquerra Verda-Comuns (i dic radical en el sentit de coherent i conseqüent, no pas d'extremista, violenta o sectària com es vol fer entendre). Dels Comuns és evident, perquè són un frau que impedeixen veure a un gruix important de gent que la única possibilitat de ruptura democràtica, social i medi ambiental és la República catalana independent. L'IBEX, els poders fàctics i l'Estat a l'ombra no cau per un petit canvi de govern, per la primera coalició electoral després de la primera legislatura d'UCD, per haver aconseguit un comunista (que no fa cap por ni a les empreses del joc lucratiu) al govern central. De la CUP n'esperàvem més, però també se'ns ha anat acabant la paciència. És obvi que la desobediència/insurrecció institucional-social no es pot fer de forma gratuïta, indisciplinada i absurda però el cas de Berga obeïnt per la porta del darrera la injustícia espanyola mentrestant es fan discursos grandilocuents de superioritat política, la burocratització i jerarquització del partit (ja des del pas de les CUP a la CUP) passant de llarg el codi ètic (casos d'assetjament sexual, limitació de mandats superada per encabalcar diferents càrrecs, etc.). Entre d'altres elements com el fet que sabem per un ex-diputat/da com la CUP sabia que no anavem seriosament ERC i JxCat i tot i això van voler dur-los a ells (i al país!!!) a la boca del llop estatal per tal de guanyar alguns escons a les properes eleccions quan la gent veiés l'estafa. Doncs ara esperen el mateix, recollir un vot de càstig. Ja n'hi ha prou. Hem de fer-ho millor que això. I necessitem molta gent, també gent com el Moviment 1r d'octubre, sector crític d'ERC. L'únic partit polític on no hi tenim cap militant.

Amb tot plegat ha sorgit un moviment polític anomenat com a Primàries Catalunya i que va néixer a l'entorn del que ara és Barcelona és Capital (de Jordi Graupera, de caire liberal), Demòcrates (d'Antoni Castellà, a la recerca d'un partit aliat soci al qual unir-s'hi a la seva llista electoral per continuar fent carrera política, i de tendència conservadora i neoliberal), Units per la República-partit (del grup lleial a Ximenis de la CUP d'Arenys de Munt, de la primera consulta popular sobre la independència, de caire anticapitalista), de Solidaritat Catalana per la Independència (fa poc liderada per Núria Cadenes, de tendència social demòcrata) i de l'ANC liderada per Elisenda Paluzie, que orfe d'aquests partits i entitats civils independentistes que li van donar suport polític i que progressivament han calculat que no els servia pels seus interessos partidistes (a part de l'entorn de Graupera), ha mutat en un moviment polític nacional post- municipalista que vol ser el re-engrescament del moviment popular per la independència, portant la lluita independentista dels carrers a les institucions. Té molta feina a fer: primer deixar la crítica a la partitocràcia catalana i oferir un projecte polític sòlid, creïble i potent de cara a les eleccions al Parlament, després trencar amb el discurs del “vot útil” i el “mal menor” que tan mal fa a totes les democràcies del món, i alhora recuperar el mandat democràtic del Primer d'octubre del 2017 on tothom va tenir dret a vot com a qualsevol convocatòria electoral habitual. Parlar de democràcia directa és parlar de Primàries Catalunya, unes primàries que no són un engany, com tantes d'altres que s'han produit davant la demanda popular de regeneració, transparència i democràcia interna.

Proposta política per a CxR 

De moment doncs, i a l'espera del paper de Primàries Catalunya, i el que presenti la CUP-PR, és evident que CxR ha de seguir intentant influïr políticament dintre de la CUP en el GAP, i mantenint membres en la Coordinadora Nacional de Primàries Catalunya. La idea bàsica és que hauríem de ser un grup de coneguts i conegudes honestos que volem fer política vocacional. Però algun cop he vist serells de que no tothom ho veu així, i no és només gent propera a Junts sinó també a la CUP.

Hem doncs de generar un debat seriós sobre com fer la independència. De fet, només CxR pot liderar una discussió política serena d'aquest nivell. Bàsicament perquè els interessos de part/it no seran els que contaminin el debat, sinó els interessos de país (siguin erronis o no, és clar). Hem de polititzar la nostra gent parlant de debò sobre els riscos físics, econòmics i polítics d'un procés real d'insurrecció institucional i desobediència civil. Si no obrim aquest debat, tot debat independentista, serà fum processista. I a la Internacional Progressista, treballar aliances al respecte.

Alhora podem construir el Centre d'Estudis Independentistes. És una proposta política per encarrilar tots els debats de com es fan les independències i sobre processos i debats constituents en contextos com l'espanyol. I de fet és una qüestió que ningú està tocant prou bé.

En el “mentrestant” polítiques socials sense polítiques nacionals? 

És obvi que hi haurà un “mentrestant” ja que ERC i Junts no seran substituits fàcilment. No sé si som prou conscients de que a part de no tenir cap pla per fer efectiva la independència, el procés desnacionalització avança imparable (amb l'ajuda del govern català, que a més, reprimeix activistes independentistes per un acord amb els Mossos que és una vergonya nacional). El FNC, Aliança Catalana, Força Catalunya i d'altres partits petits, no són res més que un símptoma: ningú està atenent aquesta qüestió amb una visió progressista. Les darreres dades lingüístiques indiquen que menys d'un 20% dels joves (16-29 anys) usen el català com a llengua habitual a la província de Barcelona (i incloem la Catalunya Central). Parlem d'ús social i no de coneixement com volen els de la Direcció General de Política Lingüística dels diferents governs catalanistes que ens han volgut confondre per tal de prestigiar la seva feina mentrestant tapaven la realitat d'emergència lingüística que pateix la nació catalana. La CUP no sembla preocupada per això, com si n'estava l'MDT. En canvi, hi ha un gruix de jovent (que ha impulsat canvis en la CCMA pel que fa al contingut audiovisual juvenil en català) que sí està treballant al respecte sense cap referent polític.

 Joan Gil és membre de l'organització política Constituents per la Ruptura (CxR)

Segueix-la al canal de Telegram t.me/Constituents

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


Cap comentari:

Publica un comentari