diumenge, 27 d’octubre de 2019

LA MEVA VERITAT, un text de Josep Sierra

 Josep Sierra Roca, jubilat de 71 anys, amb experiència en les Relacions Humanes. Actualment, dedicat a la defensa dels Principis i Valors Socials, com ara la Justícia i la Llibertat, i la defensa dels Drets Humans. Simpatitzant de CxR.











PREÀMBUL




Vaig prometre una reflexió profunda respecte als últims esdeveniments al nostre país, esdeveniments marcats per la violència. I he estat  uns dies fent-la, aquesta reflexió personal interior,  per complir el  que tinc escrit davant del teclat del ordinador: les paraules OBJECTIVITAT i PRAGMATISME.

Es diu que la Veritat ens farà lliures, que la veritat autèntica està en el respecte i fins i tot en l’estimació als altres; es diu també que totes les presons del món, juntes, no poden encadenar la Veritat.

Per altre banda, és obvi que la veritat  no està en un sol lloc o tuit i segurament tampoc estarà en els meus pensaments; la veritat no és només el que em vist o escrit; també està en tot allò que no em vist ni s’ha escrit; inclús hi ha situacions en que la veritat ens supera a tots; i aquesta és, segurament, una d’aquestes ocasions, al menys per mi.


RESPONSABLES DE LA VIOLÈNCIA

Quina és, doncs, la autèntica veritat dels violents esdeveniments  dels últims dies?

Doncs, al meu modo de veure, després de revisar una amplíssima informació d’aquí, i d’allà també, és cert que hi ha un munt de proves visuals, que no d’opinions, que demostren, de manera fefaent i totalment objectiva, QUI ha provocat aquest seguit de violència i, per tant, n’és l’únic responsable.  I aquest QUI no és altre que l’estat anomenat “reino de españa”, estat  que, per altra banda, al llarg de la història, sempre l’ha exercit la violència contra les persones, amb una mitjana d’una guerra cada 10 anys al llarg només dels últims 300 anys.

Tant sols cal tenir ulls per veure com es que  van ser les mateixes policies militaritzades de tot tipus, espanyola i també catalana donat que, al cap i a la fi, és clar que els mossos estan totalment a les ordres del ministeri del interior espanyol, així com també dels seus mal anomenats jutges, corruptes i deshonestos; aquesta policia militaritzada va ser  qui va generar la violència, ja des de el aeroport del Prat, amb la seva més que brutal repressió de gent jove, molt joves alguns, amb una edat mitjana de 22 anys, totalment pacífics i indefensos, i tant a nois com a noies.

 Hi han centenars i centenars de vídeos i documents gràfics, així com testimonis presencials, que demostren, amb tota cruesa, la brutal violència de les policies militaritzades espanyoles, violència que és del tot  inadmissible en un país democràtic modern i culte en ple segle XXI; més encara quan, de nou, l’han exercit contra gent jove totalment pacífica i indefensa.
Detencions del tot arbitràries i violentes, atemptant inclús a la intimitat femenina de les joves noies.

https://vilaweb.us8.list-manage.com/track/click?u=b3c3c84eccc60cc3b3d83a934&id=a22531e6dd&e=ce5c1c8cb8

Així, doncs, les probes sobre qui va iniciar i va continuar exercint  la violència contra els joves
manifestants catalans, que protestaven per una sentència judicial del tot injusta, son realment abrusadores i tenen el seu inici, mesos enrere,  amb la burla del judici contra el procés, on els poder policials militaritzats i els judicials es van inventar una violència anterior que mai va existir, i finalment, tenen el seu inici en la sentència posterior de fa uns dies. Aquí és on realment s’inicia tota la violència de l’estat de la que parlem ara mateix.

Un estat  històricament violent i que, per tant, té un interès gran a alimentar el conflicte, des d’una perspectiva de la repressió, amb l’objectiu de provocar el caldo de cultiu necessari per poder exercir la seva violència, tot propiciant, d’aquesta manera, la dels manifestants i, també, la de  violents de fora; perquè és aquí, en la violència, on l’estat té el control de la seves policies militars i dels seus funcionaris de l’administració de justícia, fiscals i jutges, corruptes i deshonestos. Un estat que mai ha volgut entendre que la violència tant sols genera violència i és per això que la majoria dels seus polítics viuen molt bé fomentant i fent que l’odi s’escampi, de manera impune, per tot l’estat contra els catalans propiciant la llei del més fort i el despotisme.
Un estat on molts, masses, dels seus ciutadans, en una actitud roí, i també covarda, es riuen dels ferits i dels cops que els joves manifestants catalans han rebut dels seus sicaris ben protegits i armats, pensant que s’ho mereixen, sense donar-se conta de que algun dia els pot passar a ells.

https://catalanrepression.github.io/

https://twitter.com/i/status/1186756327269457921


DEFENSA DAVANT LA VIOLÉNCIA

Els qui han defensat Catalunya de la violència del “reino de españa”, sofrint centenars de ferits, prop d’un miler, han sigut, bàsicament, els joves demòcrates catalans, d’ambdós sexes, d’entre 17 i 25 anys que han exercit, en la majoria de les ocasions, l’autodefensa davant l’opressor; joves amb les idees clares i, a més, valents per enfrontar-se a la brutal violència de les policies militaritzades d’aquest “reino” d’altres temps.

Joves que, després de 9 anys de mobilitzacions pacífiques dels seus majors, culminades amb la violència extrema que van sofrir aquests pares i mares i àvies i avis seus el fatídic 1 d’octubre del 2017, s’han fet prou grans per respondre a una sentència totalment inversemblant.

Joves que estan en el punt de mira dels poders fàctics del “reino de españa” perquè han demostrat ser els cap davanters de la desobediència civil pacífica tal com ho van ser els seus pares respecte del servei militar obligatori espanyol.  Joves que, a més de la defensa del dret a l’autodeterminació dels pobles, també estan amb el feminisme, que defensa els drets de la dona, i també amb el pacifisme davant el militarisme que pateix la societat per part d’aquest.


QUÈ S’HA DE FER

Defensa jurídica. Accions de defensa jurídica constants i potents, d’àmbit internacional, i també nacional, per posar en evidència la mal anomenada justícia espanyola.
Els poders fàctics del “reino de españa” mai resoldran aquesta qüestió perquè fora fer-se el harakiri; la proba la tenim en com, lo que queda de les despulles del dictador assassí Franco, son portades solemnement per l’aire en l’helicòpter reial, el mateix que far servir el monarca espanyol posat per ell mateix, el dictador. Així doncs, una cosa a fer és acudir als mitjans internacionals en una campanya ample perquè demandin la intervenció dels organismes internacionals de tot tipus (ONU, UE, Consell d’Europa, OSCE...) davant la ja iniciada “guerra Civil” orquestrada pels serveis de intel•ligència espanyols contra Catalunya.

Cos dels Mossos. Els cos dels mossos, no han estat capaços de fer la més mínima autocrítica del que van fer, i fan, malament. Es necessari , doncs, primer, tot i comprendre la complexitat de la seva situació professional, la dimissió immediata del seu primer responsable, el conseller d’interior. Tot seguit, cessament  dels comandaments responsables d’aquesta violència policial, fins arribar, per defensar la bona imatge i la professionalitat de la majoria de Mossos en la seva lluita contra la delinqüència, arribar a la dissolució de la  violenta  i falta de professionalitat Brimo; així com  també la dissolució d’algun dels seus sindicats clarament contraris a la pau ciutadana.
Finalment, cal un estudi en profunditat de com ha de ser una policia moderna al servei d’una societat democràtica i culta del segle XXI; no és de rebut que comandaments dels mossos tinguin màsters recents on fonamenten la repressió a les manifestacions pacífiques dels ciutadans amb sistemes basats en estratègies de guerra.

Denúncia davant la Justícia Internacional. Denúncia de tota aquesta violència orquestrada pels poders fàctics espanyols i portada a terme per la seva administració de justícia i per les seves policies militars. Tots aquests violents han de ser denunciats i jutjats als tribunals internacionals fins arribar al "señor X" que els mana.

Finalment, els catalans, tots els que defensem les llibertats, els Drets Humans i la convivència en pau entre els ciutadans, hem de tenir la capacitat de capgirar aquesta situació amb la nostra lluita perseverant i constant, sempre en termes de diàleg pacífic i democràtic, per aconseguir les solucions polítiques que necessitem. Hem de comportar-nos com autèntics corcons per foradar i fer caure el mur de la violenta repressió espanyola fins vèncer-la.


FINAL

Al “reino de españa”, molts polítics, i moltíssims ciutadans que els hi donen suport, s’omplen la boca de les paraules “leyes, estado de derecho y constitución”. Doncs, en unes properes reflexions, jo faré públiques quines són les meves lleis, el meu estat de dret i, finalment, la meva constitució.

(JSR, dia de la festivitat de sant Bernat Calvo, fill de Reus al segle XII, il•lustre jurista, acompanyant de sant Raimon de Peñafort; relíquies d’ell que es veneren a la Prioral de sant Pere, de Reus, i amb un altar dedicat a ell al santuari de Misericòrdia, a banda del nom d’un carrer també a Reus)

Cap comentari:

Publica un comentari