Per poder donar una resposta realista a aquesta qüestió, cal tenir
present que estem referint-nos a la legislatura d’un Parlament que,
després dels fets sobiranistes no reeixits d’octubre de 2017,
segueix sent autonòmic i controlat pels efectes de l’aplicació
del 155. Certament aquest és un Parlament autonòmic, però també
és cert que en ell hi podria seguir havent, si hi hagués la
voluntat política necessària per avançar sense excuses cap a la
construcció de la República Catalana, una majoria d’escons
independentistes, tot i que, pel que s’havia vist fins ara, no
sembla que l’acció parlamentària de Junts per Catalunya i d’ERC
vulgui anar més enllà de fer un discurs amb referències retòriques
a una República que en la legislatura actual no es mostren gaire
disposats a construir.
Aquesta majoria sobiranista hauria de fer servir la mala imatge
internacional de la monarquia espanyola, la situació de corrupció
generalitzada de les elits, la manca de separació de poders, la
fallida econòmica de l’estat, la persecució judicial de la
població per les seves idees, el foment i la tolerància des del
poder de la violència feixista als carrers, l’existència d’una
democràcia sota mínims, de presos polítics retinguts com a
ostatges i d’exiliats polítics, per fer-ne una denúncia constant
en el Parlament, tot presentant com a alternativa real la construcció
de la República Catalana que necessitem i volem. Perquè mai en la
història dels dos darrers segles de Catalunya hi ha hagut una altra
època, com aquesta, en què el suport popular a la independència
per poder construir un estat propi sobirà, lliure i just, la
República Catalana, hagi estat tan important i nombrós, i aquesta
situació no es pot deixar malmetre de cap manera.
Una altra de les tasques parlamentàries fonamentals que s’hauria
de fer en aquesta legislatura és la de denúncia permanent de la
“infracultura” de l’odi i de la violència que han introduït
al Parlament Ciudadanos i PP, amb la passivitat còmplice del PSOE de
Catalunya, i que convertida en autèntica violència feixista l’estan
estenent per Catalunya grups organitzats que compten amb la
permissivitat de la monarquia, del Govern espanyol i de l’oligarquia
associada al voltant de l’IBEX 35, així com la inacció dels
tribunals de justícia que miren cap a una altra banda i no veuen
delicte d’odi i de violència allà on sí el veurien els tribunals
dels països democràtics d’Europa. És molt important seguir
denunciant aquest fet perquè arreu del món ja comencen a saber que
aquesta lluita del poble de Catalunya per exigir que es respecti el
nostre dret a l’autodeterminació, és també alhora una lluita per
la defensa dels valors democràtics davant de l’ascens de la
barbàrie feixista a molts estats del món.
D´altra banda, i davant d’aquesta situació d’acció política
limitada del Parlament autonòmic, i de les tímides propostes
institucionals de crear un Consell per la República i un Fòrum
Cívic Constituent, que neixen em mig de contínues contradiccions i
sense aconseguir tenir gaire credibilitat, es fa clar que la tasca
més important a fer per poder avançar cap a l’objectiu de
construcció de la República Catalana és la de mobilitzar la
població de Catalunya tot donant-li el protagonisme en aquest
procés. I en aquest sentit proposem que es treballi en tres línies
d’acció, que ara anunciem però que posteriorment s’hauran de
concretar i desenvolupar amb profunditat, i que en la seva posada en
marxa haurien de poder comptar amb la implicació activa dels CDR,
ANC, Òmnium, Procés Constituent, Som Alternativa i dels moviments
socials que lluiten per defensar els drets i els valors col·lectius
(sanitat, educació, PAH, associacions de veïnes i veïns,
pensionistes,...). S’hauria, també, d’intentar incorporar-hi la
CUP, així com els sectors dels partits parlamentaris
independentistes (JxCAT i ERC) i dels sobiranistes dels Comuns que
estiguin d’acord amb l’objectiu de construcció immediata i des
de baix de la República Catalana.
Les tres línies d’acció que proposem, són:
1. Organitzar la població per mitjà de la seva participació en
Consells territorials (oberts i transversals) de la República, que
treballaran en la construcció des de baix de la República Catalana.
Amb aquest objectiu s’haurà de fomentar la creació de Consells
territorials a cada poble o municipi mitjà o petit de Catalunya i a
cada un dels barris o districtes de les ciutats o viles grans (barri
o districte en funció del nombre d’habitants). En aquests Consells
territorials s’hi podrà participar a títol personal o com a
representant d’entitats o organitzacions locals. Els Consells
s’hauran de coordinar periòdicament a tres nivells per mitjà de
delegats. El primer nivell serà el de ciutats mitjanes, o de
comarques per als municipis mitjans i petits, o de districtes de
ciutats grans. El segon el de ciutats grans i les vegueries. I el
tercer el del conjunt de Catalunya. Paral·lelament, es crearà el
Consell Nacional d’organitzacions polítiques i d’entitats de
país, el qual inclourà una representació institucional de la
Catalunya de l’exili i també de la Catalunya exterior (els
catalans que viuen a l’estranger, així com persones destacades que
donen suport internacional a la nostra causa). El Consell
Territorial de Catalunya i el Consell Nacional d’organitzacions
polítiques i d’entitats de país es coordinaran periòdicament per
establir les estratègies de país que es considerin necessàries i
adients.
2. Endegar de manera immediata en tot el territori un procés
transversal de debats populars (sense excloure ningú) que amb la
implicació dels Consells territorials de la República permeti
posar les bases per a la construcció de la república. Aquest procés
de debats, en una segona fase, donarà pas a un procés constituent
que serà liderat per una Assemblea Constituent elegida per sufragi
universal i expressament per a la confecció de la Constitució.
L’Assemblea Constituent haurà de recollir les aportacions amb més
suport dels debats populars i les incorporarà al text
constitucional. Aquesta etapa de redacció del text constitucional ha
de culminar amb la presentació i aprovació en referèndum de la
Constitució de la República Catalana.
3. Posar en marxa i dinamitzar la pràctica social quotidiana dels
valors republicans de llibertat, igualtat i de fraternitat solidària,
practicant des d’un pacifisme actiu la desobediència a les lleis
injustes que limiten l’exercici dels drets i les llibertats, tot
tenint present que la desobediència a lleis injustes és un deure de
dignitat i un dret ètic. Cal també contemplar, quan s’escaigui,
el recurs a organitzar aturades de país com a suport a les
mobilitzacions.
Ara és l’hora d’organitzar-nos com a país per aconseguir que es
respectin els nostres drets individuals i col·lectius, i és l’hora
de tirar endavant col·lectivament la construcció, des de la base
popular, de la República Catalana independent, i això només ho
podrem aconseguir amb la implicació de totes les persones que volem
per a Catalunya, i per a tot el món, una societat més lliure,
digne, solidària, fraternal, igualitària i justa.
Barcelona, a 27 d'octubre de 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada