dimecres, 20 de desembre de 2017

Vluch 714 naar Utrecht, un text de Harry Haller

70.000 manifestants a Brusel·les, aquesta és la xifra per la que vam apostar a l'article d'ara fa 7 dies respecte la manisfestació groga del passat 7 de setembre.


¿Recordareu aquella samarreta blava que apareixia a la foto que il·lustrava aquell article també, com aquest,  de volgudes 1400 paraules, i que feia referència al còmic Vol 714 pour Sidney, com un bon exemple de la inventiva catalana?, encara que no quedà clar  si la fotografia de la nena rossa amb la camiseta blava estava presa a la Place Royale brussel·lesa el 7 de desembre, o bé el 7 de novembre i a la plaça Sant Jaume. 

Dit d'altra manera, si la referència era en realitat al Vol 714 a Sidney ja que el missatge no seria adreçat al públic francòfon d’ara sinó al poble català d’ara fa 3 anys, ¿per què no aprofitar l'estada a la capital belga per resseguir fins la ciutat holandesa  on es signà el Tractat d'Utrecht per part de la Corona de Castella,el Regne de França i el Regne d'Anglaterra, i que fou preàmbul  de la independència dels Països Baixos i de la dependència dels Països Catalans a urpes borbòniques com  les del Duc de Pòpoli, el militar francès que llançà tones i tones de metralla per damunt les muralles de Barcelona durant un any sencer?








Utrecht, una de les fundadores de la república de les 7 Provïncies Unïdes amb la signatura del Tractat el 1713, i amb un temps d’allo més semblant al de Brus·seles,  fred i mal assolellat, i que no s’ha adit amb els encants de la ciutat, com ara la Torre de la catedral Dom, de més cent  metres d'alçada, o el canal d’Oudegracht, que creua el centre històric i està sempre  animat amb unes ribes on s'hi troben desenes de bars i llogarets interessants.

Per les hores de dinar ens ha funcionat molt bé una aplicació per mòbil anomenada Foodora, que es útil per descobrir restaurants locals o bé encarregar àpats que et reparteixen amb bicicletes gens estridents ni estressades.
Es obligatori anar al Stadhuisplein si vols seguir la ruta del Tractat, on es  troba una placa a la paret de l'antic edifici de l'Ajuntament que recorda aquest fet.
Utrecht va ser escollit perquè els conductors d’aquella Pau, tant francesos com britànics, que pensaren que podrien tenir certa influència sobre la ciutat encara que aquesta mantingué la seva neutralitat.
Respecte el Tractat en sí, el rei Felip V es va veure obligat a lliurar Gibraltar i Menorca a Gran Bretanya; Sicília i Milà a França; i Nàpols, Sardenya i els antics 'països baixos espanyols' a l'imperi austro-hongarés. 
La torna a favor de Felip V va ésser que les tropes austríaques es comprometien a evacuar Catalunya, amb conseqüències prou conegudes que tingueren la cloenda un any més tard amb la caiguda de Barcelona el setembre de 1714 i finalment Mallorca, Eivissa i Formentera, que van caure al  juliol de 1715.
Això suposà que el perdedor del Tractat d'Utrecht, Felip V, va ser el guanyador de la Guerra de Successió a Catalunya: en conseqüència, els catalans van ser castigats pel que el nou rei  volia considerar com a  traición la defensa dels drets, de la llengua i de les tradicions del Principat. En podríem anomenar la ‘venjança del perdedor’, de la que tants exemples en tenim com ara la partició de Catalunya pel Tractat del Pirineus, el fraudulent judici i posterior execució del Salvador Puig Antich i un llarg etcètera que arriba fins els nostres dies i que es regeix sota el patró de la humillación i l’aniquilament.

 


Tornant altre cop a la samarreta del Vol 714 a Sidney, si era adreçat al poble català ara fa 3 anys quan les referències tel·lúriques al cap de 300 anys de la caiguda de Barcelona  condicionaren a marxes forçades tota la política catalana amb la consulta del 9N com a epicentre, ja  ens adonem que a la primera pàgina del còmic Tintin i els seus amics són dipositats a l’aeroport de l'antiga colònia holandesa de Yakarta, en escala del Boeing 707 del vol 714 de Londres a Sidney, i on estan a punt per embarcar per la porta 3.
Però tot se'n va en orris en acceptar una invitació per anar en un jet privat i, després de tota la peripècia, Tintin i els seus amics tornaran a embarcar  a l’aeroport de Yakarta, en escala d'un altre Boeing 707, d'un altre vol 714 de Londres a Sidney i un altre cop per la porta 3.
Certament la batalla d'Almansa el 1707  i la caiguda de Barcelona el 1714 son juntament amb el Tractat d'Utrecht de 1713 els 3 fets més decisius de la dita Guerra de Successió.
I més concretament de la Guerra de Succesió a Catalunya, que arranca el 1701 amb la promulgació per part del el Borbó Felip d’Anjou,  ara convertit  en Felip V de Castella, del primer Decret de Nova Planta. Amb aquest decret Felip V, un obsés sexual patològic que martiritzà les nits de la seva primera i segona esposa, volia implantar el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya. 
Igualment el 1701 Felip V jura de les Constitucions catalanes per ser reconegut com a Comte de Barcelona.
El partit austriacista català que dona suport a l'arxiduc Carles, conegut posteriorment per Carles III d'Aragó, com a pretendent al tron de la Monarquia Hispànica, el qual prometia respectar les Constitucions de Catalunya,  prendrà ràpidament volada fins a fer-se del tot majoritari al Principat el 1705.
Els anglesos, holandesos  i tropes austriacistes havien conquerit Gibraltar el 1704, Mallorca el 1706 i Menorca el 1708; però el punt d'inflexió, arribà el 1707 amb la derrota d'Almansa i que portà associats la derogació dels Furs del Regne de València i del Regne d'Aragó.
A partir del 1711 es produeix l'abandó progressiu de les forçes aliades de la causa catalana., així el 27 de setembre de 1711 Carles abandonava Barcelona per ser coronat emperador esdevenint l'emperador Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic   deixant a la seva esposa Elisabet Cristina, que any i mig més tard també  abandona Barcelona tot  confessant que ‘mai va poder estimar cap altra nació com els catalans’.
Fins arribar al juliol de 1713, moment en què les tropes imperials evaqüen definitivament de Catalunya, i on la Junta de Braços del Principat acorda defensar amb les armes les
Constitucions de Catalunya, proclamant de facto la República catalana.
La situació militar ja era desesperada, però el que la va comdenar definitivament va ser al març de 1714 quan Carles VI del Sacre Imperi s'incorporava a la Pau d’Utrecht, i escrivia una carta als governants catalans  que aquests van interpretar malament per entendre que Carles havia estat reconegut com a rei d'Espanya, encara que en realitat l'emperador només havia retingut el títol nominalment.
El cert era que el duc de Berwick, que es va incorporar al setge de Barcelona al juliol de 1714, per substituir al maldestre duc de Pòpuli,  havia rebut unes instruccions taxatives per part de Felip V sobre el duríssim tracte que s'havia de dispensar a aquell poble que ‘presentava les més vives sol·licitacions a totes les corts estrangeres’.
Berwick decidí centrar els esforços en els llocs per on era millor atacar a causa del mal estat de les muralles i la facilitat d'excavar a causa de la poca consistència del terreny.
Així inicià l'excavació de la primera paral·lela fins acabar la trinxera en una sola nit, significant  el començament del vertader setge contra la ciutat,
Aviat se succeí l'excavació de la segona paral·lela, i finalment s'obrí la tercera i última paral·lela, a pocs metres de la muralla.
El 12 de setembre de 1714, el duc de Berwick accedia a atorgar capitulacions a la ciutat, ja que les autoritats catalanes n’exigien la signatura al  negar-se a una rendició incondicional.
Per por a contradir a Felip V, Berwick no les va signar però donà la seva paraula d'honor que serien respectades. No ho foren, com tampoc ho foren les capitulacions del Regne de Mallorca del  juliol de 1715
I així acabà el que Felip V anomenà la 'Guerra dels Catalans’, els francesos la ‘Rebel·lió dels Catalans’ i els anglesos la ‘Causa dels Catalans’, causa que des d’un punt de vista formal es perllongà, a la Viena dels austriacistes catalans emigrats, encara en els temps d’un opuscle atribuït a Rafael Casanova  que recordava al rei anglés l’aliança pactada a Génova el 1705 entre el Principat de Catalunya i el Regne d'Anglaterra, i que va ser  publicat amb peu d’impremta d’Oxford possiblement fals al gener de 1736, el ‘22è any de la nostra esclavitud’, arran de la Guerra de Successió Polonesa.
Una Guerra dels Catalans que durà els 14 anys que van del 1701 al 1715, i que inflexiona a la meitat d’aquest període en favor de la Monarquia Espanyola.



Certament la samarreta blava del Vol 714 de la recurrent sortida per la porta 3, semblaria lligar bé amb el 1714, els 14 anys que durà la Guerra de Successió als Països Catalans i els 300 anys fins el 2014, possible data d’estampació de la camiseta.

I si ara volguessim jugar al 3 i als seus múltiples, hauriem de tenir present 3 dates amb el dia 27.
El 27 de juny del 2010 es la data de l’acord dels jutges del Tribunal Constitucional  en la formalment sentència contra l’Estatut català, en la pràctica autèntic cop d’estat al Règim espanyol i autèntica humillación que havia començat el ribot d’Alfonso Guerra i havia continuat el PP amb la seva recollida de firmes.
Data que tingué cumplida resposta per part catalana en les eleccions del dia 27 de setembre del 2015, d’on en sorti per primera vegada una majoria parlamentaria independentista.
I així fins el  27 d’octubre d’aquest any, data de la proclamació de la República catalana i de la tornnada a posar de la questió dels catalans a les corts europees d’ença el 1736.
I la pregunta a fer-se, a dia d’avui, es si ens trobem, o no, en un altre cicle curt ‘virtuós’ per part dels catalans, de fet el del 1714 no ha estat l`únic, i si aquests 27 ens son útils per no prendre decisions precipitades i errònies com les que pogueren tenir els governants de Catalunya i de la causa austriacista.
Hi hauria de fet un cicle de clar signe refrendari amb 3 dates assenyalades la primera de les quals començà amb la consulta participativa del dia 09 del mes 11 del 2014 , reversible si l’enmirallésim  respecte el dia 11 del mes 09 del 2014, al 300 aniversari de la caiguda de Barcelona.
Com directament capicua ha estat el dia 01 del mes 10 d’aquest any, data del Referèndum.
I ara cal preguntar-se pel dia d’avui 21 del mes 12 , xifra tan reversible com ho es el  perill d’involució que hi ha al darrera de la carta electoral que si amaga.
Més d’un s’en haurà adonat que la data d’inici de la Guerra de Successió, 1701, i la d’acabament, 1715, son múltiples de 7, com de fet també ho son 707 i 714.
I si en lloc de jugar als múltiples de 3, juguem als múltiples de 7, o, fins hi tot millor, combinem tots dos no ens surt altre número que el 21.
Certament tot això son jocs, darrera els quals, però, hi han venjances de perdedors, humiliacions, incompliments del pactat, expolis, que es perpetuen en el temps, segle darrera segle.
Com que abans d’anar a Brusel·les tinguérem la precaució d’anar a votar per correu, anem ara camí de Viena per resseguir el Vol 714 i fer-ne crònica d’aquí 7 dies.
Caldria superar avui l’escull d’una involució política que resta amenaçant entre bastidors i que no s’amaga de mostrar la bota militar per sota les cortines. La conclusió es fa evident, cal arribar tant si com no als 70 diputats.
Encara que potser convindria regalar-ne 3 als Comuns i deixar la pilota a l’altre teulada, doncs la pregunta de fons es si ens assetja el duc de Berwick o ens assetja el duc de Pòpuli.

Cap comentari:

Publica un comentari