diumenge, 5 de novembre del 2017

I ara què?






POSICIONAMENT DE CONSTITUENTS PER LA RUPTURA DAVANT LA SITUACIÓ ACTUAL


CxR vam preveure un escenari on la República seria proclamada obrint-se tanmateix un període de doble poder amb confrontació entre legalitats (o entre legalitat i legitimitat). Davant la constatació de manca d'estructures d'estat, nosaltres pensàvem que la defensa de la república a partir de la mobilització permanent demostraria que l'Estat espanyol no te control real del territori i es forçaria una sortida negociada. Creiem que els fets han confirmat en part aquest escenari:

1-La República catalana ha estat proclamada i l'article 155 ha estat aplicat en frau de llei, deixant una única legitimitat, la del govern i parlament provisional de la República. Només el president de Catalunya pot dissoldre el Parlament i convocar eleccions que haurien de ser constituents. Les del dia 21-D són il·legals i il·legítimes.

2-El govern de la Generalitat ha optat per un altre escenari diferent al xoc obert. Aquest altre escenari implica resistència pacífica però evitant la lluita als carrers i el xoc pel control polític de les principals institucions, si bé es reconeix a sí mateix com l'únic govern legítim. La presentació de candidatures independentistes a les eleccions del 21D sembla apuntar a la recerca d'una validació de la república a través d'un recompte de forces on hi participi el bloc del NO i que pugui ser “homologat” a nivell internacional.

3-Les querelles, detencions, ofec econòmic, etc., dificulten pràcticament de manera absoluta el funcionament normal de l'administració republicana. La manca de control del govern legítim sobre l'administració no implica que l'Estat espanyol controli el territori. La majoria social continua del costat del partidaris de la República que, a més a més, tenim del nostre costat la majoria d'ajuntaments, diputacions i bona part del funcionariat (Educació, TV3, bombers, etcètera...).

La reacció desmesurada i desproporcionada del Govern espanyol amb la connivència dels seus lacais del PSOE-PSC i Ciudadanos, ha interpretar-se més aviat com a un signe de ràbia i debilitat davant la cohesió i la força demostrada pel bloc sobiranista. L’Estat espanyol es troba davant la necessitat d’estabilitat política per una qüestió econòmica bàsica: van reformar la Constitució per donar garanties els creditors del pagament del deute. La inestabilitat pot provocar un increment d’aquest deute, ja de per si impagable, i els principals països europeus (amb França i Alemanya al capdavant) també necessiten estabilitat per garantir que els seus bancs puguin cobrar i evitar un rescat d’un estat de la dimensió d’Espanya. L’Estat espanyol volia “restablir la normalitat” arrasant la resistència de Catalunya amb un 155 de 6 mesos. Europa ha volgut provar-ho amb noves eleccions i ha “obligat” a Espanya a aquesta opció. En ambdós casos, l'escenari ideal per a ells és minar la determinació del poble de Catalunya i l'abandonament de l’autodeterminació.

Per nosaltres l'única opció és que s’allargui la inestabilitat fins a forçar una solució bilateral pactada. És fonamental evitar la normalització de la repressió, que el problema català es mantingui a les portades de tot el món i també de cara a la població catalana mantenir "la tensió”.


Davant d'aquesta situació i amb l'objectiu d'assolir plenament la llibertat, considerem necessari:

1-Preservar l’esperit, la força i la unitat estratègica de les forces independentistes i sobiranistes aconseguides aquests anys, i visibilitzades en el referèndum de l'1 d'octubre.

2-Reconvertir les eleccions il·legals i il·legítimes del 21D en unes eleccions de ratificació de l'1-O, de defensa de la República i de la llibertat dels presos polítics. En aquest sentit nosaltres apostem per una llista transversal, liderada per la societat civil (ANC i Òmnium, però també CD-R, Units per la República, Escoles Obertes, etcètera), però amb el suport de TOTS els partits polítics sobiranistes. L'objectiu ha de ser guanyar amb més del 50% de vots i consolidar la República, ara sí, amb totes les garanties. De les eleccions no ha de sortir un nou govern sinó el bloqueig del Parlament i impedir que en 3 mesos es pugui escollir un nou President de la Generalitat.

3-Recolzar en tot moment el govern legítim (a l'exili o aquí) perquè pugui actuar i visibilitzar el xoc de legalitats i legitimitats durant aquest període « pre-electoral ».

4-Obertura ja del procés constituent popular que ha de servir per ampliar la majoria independentista de cara a guanyar clarament el plebiscit del 21-D.

5-Incrementar la coordinació de les forces partidàries de la república de forma absolutament transversal (partits, moviments socials, AMI-ACM, pagesia, bombers, estudiants,...) amb l'objectiu d'organitzar la resistència i de fer front a la repressió. Una aturada de país o una vaga general son eines potentíssimes però difícils d'organitzar fora de l'àmbit reactiu i amb els sindicats burocratitzats com CC.OO i UGT instal·lats en l'equidistància. Treballant la unitat i la transversalitat estarem tanmateix creant les condicions que ens permetin optar per aquesta opció i per una mobilització constant que impedeixi normalitzat o donar una imatge de falsa pau social fruit del cop d'estat contra les institucions legítimes de Catalunya.

6-Els ajuntaments sobiranistes són la demostració palpable de la manca de control del Govern espanyol sobre el territori i han de continuar jugant un paper fonamental en aquest període de transició. Hem de lluitar per trencar tots aquells pactes locals que permeten que governin forces reaccionaries partidàries del 155 : PSC-PSOE, PP i Ciudadanos. També s'ha d'evitar als pobles i ciutats la normalització de l'ocupació del país i la usurpació violenta del poder. Amb milers de policies estrangers, presos polítics i innocents encausats no pot haver ni normalitat ni pau social. 

Comissió de Comunicació de CxR, a Barcelona a 5 de novembre de 2017


1 comentari:

  1. Anem en compte amb les aturades o vagues generals. Aturar el país ara vol dir perjudicar a milions de persones dins de Catalunya, que potser no té prou efecte a l'exterior. M'explicaré amb exemples concrets: Tancar tallers de petites empreses, botigues, (unipersonals o autònoms), tancar el Metro de Barcelona o tallar la Diagonal, perjudica - i emprenya - als ciutadans i ciutadanes d'aquest país ("altra vegada els independentistes! n'estic fart d'aquest rotllo!", etc.) i no fa ni pessigolles a l'"estatus quo", a més podria tenir un efecte negatiu en el sentit de no sumar a la causa moltes persones que a hores d'ara encara estan dubtoses i no saben cap a on decantar el seu vot, a banda que fem el joc al discurs de disbauxa, descontrol, perjudici a l'economia, etc. que s'intensificarà durant la campanya electoral per tal de desprestigiar l'independentisme ("això, és un caos, un fracàs, cal tornar a la normalitat", etc.).
    Dit això proposo unes actuacions sobre el territori alternatives: Tancar fronteres. Som una República independent i hem decidit tancar fronteres amb Espanya i Europa fins que es deixi d'aplicar el 155 i els seus efectes (alliberament dels presos polítics). Això vol dir tancar les entrades i sortides per carretera (sobretot l'AP-7, eix de transport importantíssim de tota mena de mercaderies i productes), en els punts fronterers amb França, Espanya i també (encara toca, malauradament) amb el País Valencià; mentrestant a l'interior del Principat es deixa treballar i circular a tohom amb normalitat absoluta... per tal de no fotre'ns un tret al peu. Aquesta alternativa faria molt de mal a l'economia de l'Ibex 35 i a les multinacionals... la Merkel, en Macron i companyia es posarien molt nerviosos; i el ressó internacional seria brutal. Aquesta és la meva proposta.

    ResponElimina